06 de agost de 2019
06.08.2019

«The art newspaper international»

05.08.2019 | 23:47

Tenim un amic que treballa com a assessor per a multinacionals americanes, xineses i de països del Golf, especialment Qatar. La seva feina l'obliga a viatjar contínuament a Los Angeles, Nova York, Xangai, Hong Kong, Londres, París, Berlín o Barcelona; curiosament, l'única gran ciutat que no visita és Moscou. Entremig de tant viatge, quan de tant en tant es pren un respir, es deixa caure per Girona. És en alguna d'aquestes rares ocasions que a vegades ens retrobem i aprofitem per intercanviar-nos llibres, revistes, diaris i també algun catàleg d'exposicions. El nostre amic és un gran amant de la cultura i li agrada col·leccionar objectes d'art de tots els països que visita.

Una de les revistes que ens demana i que de fet ja li guardàvem és Bonart de Girona, perquè estigui al cas de les darreres exposicions que es fan als Països Catalans. Em comenta que no es perd cap dels nostres articles que segueix per internet i em diu que li ha agradat particularment el que vàrem fer parlant del vintè aniversari de Bonart. Tot i que som bons amics, un neoliberal cosmopolita i defensor del capitalisme transnacional com ell no es pot estar de collonar-me, això sí, d'una forma molt carinyosa, per les idees socialistes i llibertàries que sovint defensem.

Em comenta una cosa que de fet ja sabia, i és que l'art en general i la pintura en particular és la darrera forma d'inversió, especulació, estalvi de tots els multimilionaris del planeta. Ens ha fet a mans The Art Newspaper International, que és una mena de Bonart del món global. És una revista editada íntegrament en anglès que informa de les activitats de les galeries d'art, museus i fundacions més importants en àmbit internacional. Els més ben representats són els americans, amb informació de 60 ciutats i més de 100 centres d'art, encara que també hi veiem una informació molt extensa de l'activitat que hi ha a Austràlia.

De la guia d'aquest 2019 ens crida molt l'atenció el fet que dona molta importància a la postmodernitat del postcapitalisme global. Ens fixem en la publicitat i veiem que el principal anunciant és el Museu Nacional de Qatar. A l'anunci hi ha una foto panoràmica d'una instal·lació de l'avantguardisme futurista feta al bell mig del desert.

És curiós que els principals col·leccionistes de l'art d'avantguarda primer foren els prínceps russos que varen omplir l'Ermitage de Sant Petersburg d'obres de Picasso, Matisse, etc., i després vingueren les multinacionals americanes, japoneses i xineses i ara són les monarquies del Golf enriquides pels petrodòlars.

Anem passant pàgines i veiem que parla també dels pintors postmoderns més cotitzats en els subhastes internacionals d'art. En un altre article, hi ha un reportatge de la Broad Collection i el famós museu que el multimiliionari i filantrop americà Eli Broad va inaugurar a Los Angeles encara no fa dos anys. Amb una nòmina d'artistes impressionant com ara Basquiat, Brand, Ford, Jasper Johns, Jeff Koons, Barbara Kruger, Takashi Murakami, Ed Rushka, etc. Finalment, no hi podia faltar, també hi ha obra de l'inevitable Andy Warhol, de Jackson Polloch i altres integrants de l'expressionisme abstracte americà.

Aquests són els artistes més cotitzats actualment i els que estan presents en les principals col·leccions dels centres d'art contemporani d'arreu del món. També trobem una ressenya de la gran exposició sobre Rembrandt que hi ha al Rijksmuseum d'Amsterdam i de la qual ara mateix s'exposa al Museu de Prado, Velázquez, Rembrandt, Vermeer. Miradas afines. Volem destacar que totes aquestes grans exposicions, aniversaris dels vells o nous artistes són comissariades i cobrades per curadors-comissaris que són els mateixos que dirigeixen, escriuen els gruixuts catàlegs, llibres patrocinats per bancs, corporacions multinacionals. A l'Estat, principalment CaixaBank i la Fundació Botín del Banc de Santander.

Hi ha una cosa que no sabem i és que, atesa la transcendència de la publicació, si tothom que hi surt cobra o paga per sortir-hi. I seguim fullejant. Veiem que es parla de la Biennal de Venècia, en concret hi ha una entrevista amb el seu director, Ralph Rugoff.

Hi ha artistes que no passen de moda. Picasso continua exposant arreu. El trobem a Basilea, Màlaga, Barcelona... El mateix podem dir de Salvador Dalí o Joan Miró.

Em crida l'atenció una exposició retrospectiva sobre Francis Bacon que s'inaugurarà aquest proper mes de setembre al Centre Pompidou de París. I a Sydney es podrà veure Duchamp, l'inventor de les instal·lacions de l'art conceptual.

I no volem continuar, estem ja marejats de tanta exposició. Us hem fet una mostra de les que ens han semblat més interessants atenent al nostre esperit crític, inquietuds artístiques i culturals. I com no podia ser d'una altra manera, acabarem parlant-vos del que hi ha aquest 2019 a la nostra ciutat, començant per aquest vintè aniversari de Bonart que ens ha inspirat aquesta reflexió que hem fet sobre el mercat de l'art en la fase superior de l'ultracapitalisme global, on les obres artístiques són tractades com mercaderies, marques mitificades per invertir diners, un valor refugi tan segur com l'or que, ben administrades, poden donar guanys astronòmics.

Doncs a Girona com a les principals ciutats occidentals es pretén convertir les grans exposicions d'art en espectacles de masses, com les antigues misses dominicals, que eren tan concorregudes, o els partits de futbol o els concerts musicals. A la nostra superturística ciutat tenim el CaixaForum, l'antiga Fontana d'Or, que és, salvant les distàncies, com a Barcelona o Madrid, que es fan les mostres més acurades i de nivell.

Ja clausurada, aquest any el Museu d'Art ha presentat una mostra pictòrica sensacional sobre Mela Muter, la pintora jueva-polonesa-francesa que va ser la que va introduir l'art modern a Girona. El Museu d'Història ens ha presentat també l'exposició Damià Escuder, totes les vides, que ha tingut un gran èxit, i actualment tenim en cartell dues exposicions, al Museu d'Història i a la Casa de Cultura, sobre el fotògraf Valentí Fargnoli. A la Casa de Cultura sovint podem veure-hi mostres de tota mena, ara hi ha fotografia, però hi podem trobar en altres moments art d'avantguarda, mostres històriques i arqueològiques i activitats culturals de tota mena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook