En tot viatger hi ha la temptació de no tornar. Hem trepitjat els carrers empedrats de Lisboa, cercant locals on el fado esdevingui la representació concreta d'allò que esperem de Portugal. Hem viscut altres vides, gairebé sense voler. Hem tafanejat la llibreria de Harry Potter, a Porto, entre japoneses clonades, tot pensant: que petit és aquest lloc, només faltaria que cobressin entrada!

Hem visitat illes mínimes, platges paradisíaques, les restes de la presència hispànica a Filipines. Hem estat a la platja de l'atac dels helicòpters d' Apocalypse Now, per descobrir que la meta surfera era el poble de l'església de Baler, on un imperi s'esllanguia, per succeir-lo un altre més despietat i dominador. Hem volgut quedar-nos a Roma, que admirem amb passió de pelegrí, perquè és la ciutat de les descobertes, dels mil·lennis d'humanitat. Perquè és la ciutat dels gelats tricolors, de la moda que es fa i desfà, el paradís de l'historiador i la meta del religiós: és l'anarquia, i la vida. Hem volgut ser romans, perquè venim d'aquelles contrades i les entenem. Hem passejat pels carrers de Munic, poblats de fruiteries turques i de cotxes esportius aparcats, com qui deixa la bicicleta al costat del bar.

Hem regatejat, sense esma, al mercat de Marràqueix, hem menjat peix a Essaouira. Ens hem sentit una mica conqueridors a Cancún. Hem trobat una pau inexplicable, fora de temporada, a Lanzarote, seguint l'obra de César Manrique, el seu Dalí, pare de l'ecologisme illenc. Hem somiat ser lletraferits a Dublín, pirates a Cartagena de Indias, milionaris a Sardenya, hippies a Eivissa. Hem considerat viure altres vides, en latituds diverses. Hem trobat gironins i gironines al Nou Món, a illes de clima tropical. Hem abocat els nostres viatges a les xarxes, per ser guais i per postureig. Però no ens hem enamorat prou. I en tornar, ens ha sorprès la parella de coloms que ha fet niu a prop de casa. O les orenetes, que ja són amigues. I hem pensat que el món és tan gran i complex que mai en dues, en tres, en mil vides, descobrirem les seves meravelles. Per això escrivim, per això pintem: per això imaginem. Per això marxem i tornem dels nostres problemes, moguts per la passió d'Ulisses.