Moltes persones d'aquest país, l'edat de les quals depassa sis dècades, disposem previ pagament de sis euros anuals de la possibilitat de comprar una targeta daurada de l'operadora ferroviària Renfe. I transcorreguts dotze mesos des de l'emissió, aquella caduca i hem de renovar-la i tornar a pagar la quota si desitgem posseir-la i poder beneficiar-nos dels descomptes que la companyia aplica.
La veritat és que, no sent excessiva -gairebé insignificant- aquesta quantitat per a moltes persones, en alguns altres països les persones «majors» poden viatjar amb tren amb descomptes per edat sense necessitat de comprar una targeta que ho acrediti, doncs per a això ja disposen del seu document nacional d'identitat.
És per això que sembla un fet arcaic que calgui comprar una targeta daurada en un estat com Espanya, l'Administració General del qual subvenciona els viatges per a la tercera edat del programa de l'Imserso. Per això, no estaria de més que no calgués anar físicament a comprar-la a les estacions que encara tenen finestretes obertes -que cada vegada són menys- i les persones grans poguéssim obtenir els descomptes simplement acreditant la condició d'edat amb el DNI.
D'altra banda, tot i que la targeta daurada de Renfe ofereix descomptes ja al·ludits no menys cert és que la direcció comercial de l'operadora ferroviària de l'Estat introdueix contínuament ofertes en els viatges dels trens de llarga distància i d'alta velocitat i les seves anomenades tarifes «promo» solen ser més barates que les que resulten d'aplicar la targeta daurada a la tarifa publicada.
És cert que hi ha algunes restriccions en aquestes tarifes promocionals però probablement als majors i jubilats no els importen perquè no solen dependre de viatjar en dies i horaris inflexibles, amb la qual cosa la targeta daurada perd el seu valor.
