Compte: aigua i sol
Joan Martí Costa Girona
A l'atenció del senyor Màrius Viella de la Bisbal d'Empordà.
Totalment d'acord amb el seu escrit, sobretot en el darrer apartat. Formem empreses per netejar boscos, aprofitem la biomassa, instal·lacions per recuperar les aigües pluvials, intal·lacions per captar energia solar, incentivar les obres per a aïllaments de cases i pisos, i racionalitzar l'ús d'aigua potable. L'aigua pluvial pot servir per a usos com el WC, la màquina de rentar, rentar el cotxe, regar plantes, etc.
La bandera catalana
Jordi Pausas París
Cal recordar una vegada més els fets del Palau de la Música produïts el 19 de maig del 1960 -centenari del naixement de Joan Maragall- en què es prohibí cantar El cant de la Senyera, el bell i vibrant himne expressament dedicat als cantaires de l'Orfeó -que musicà Lluís Millet amb lletra de Joan Maragall. Assabentat prèviament Jordi Pujol de la notícia, l'aprofità per tal de promocionar-se com a polític -la dreta, al revés de les esquerres, no tenia herois ni màrtirs. I per aquest fet, Pujol -mireu si en saben, de mitificar!- va ser sotmès a un consell de guerra i condemnat a la presó pel fet de declarar-se responsable... del repartiment dels fulls volants amb la lletra de l'himne de l'Orfeó, tot i que ell era a casa durant el concert, en què la policia repartí garrotades a dojo als que érem al galliner.
A partir d'aleshores, -l'any 2010 en Quim Monzó va escriure uns magnífics articles a La Vanguardia denunciant-ho- va propagar-se l'ús indegut del mot «senyera», com a sinònim de «bandera». És de doldre -probablement ho verificarem novament el proper Onze de Setembre, ai!- que els periodistes molt sovint incorrin en aquest error, a més a més dels polítics, els quals a hores d'ara ja haurien d'haver estat advertits pels seus assessors...
Missa de diumenge
anna maria muntada batlle granollers
Està en risc la Missa dels diumenges? Cada cop veig menys joves, el distanciament és notori i evident. De fet en el mateix Catecisme hi llegim «L'Església, seguint una tradició apostòlica que té el seu origen en el mateix dia de la resurrecció del Crist, celebra el misteri Pasqual cada vuit dies. El dia anomenat dia del Senyor és diumenge tot fent-se ressò de la litúrgia bizantina i continua afirmant que «el diumenge és a la vegada el «primer dia de la setmana», memorial del primer dia de la creació i «el dia vuitè» en què Crist, després del repòs del gran Sàbat, inaugura el Dia «que ha fet el Senyor» que és el dia que «no coneix vespre».
En fi, certament cal ser senyors del diumenge doncs aquest ha estat posat al servei de la persona i no a l'inrevés. Les festes no han estat creades arbitràriament al calendari doncs responen a raons teològiques històriques i culturals, fora bo que en fóssim conscients. L'eucaristia és el centre d'aquest dia i el que li dona tot el seu sentit. Un sentit que en època de consum en espiral com la que estem vivint sempre ens estimularà en qualsevol cas iniciar la setmana.
Calor i més calor
anna Cayuela Lopez girona
Aquest estiu és insuportable. No sé, no en recordo un altre de semblant. Anem pel carrer amb les ulleres de sol que ens rellisquen pel nas. Ensenyem les dents com si fóssim Dràcula. Les cames, sembla que porten plom a les sabates.
Una sèrie d'incovenients que no passa quan fa fresqueta. Dormir es fa molt difícil. Agafem malalties com gastroenteritis dels virus que contaminen l'ambient.
Horrorós. No descobreixo res de nou i és possible que això no interessi a ningú però tinc la necessitat de dir-ho.
La platja, ni trepitjar-la fa anys, només de pensar en els para-sols i la gent que crida, les pilotes, les meduses...
Sembla un càstig de la natura. Vull una mica de fresca, que et desperta, i no el sol, que et fa anar com un zombi. Tinc ganes de posar-me el nòrdic al llit i no dormir com em varen portar al món.
A l'hivern sortir al carrer et desperta i aquesta calor et deixa pel terra. Jo vaig com un rèptil. Suar i més suar. Si no tens la sort de tenir piscina, dutxes d'aigua freda constantment.
Sense més a dir, que acabi aquest infern, perquè estic farta d'anar com un zombi, igual que un zombi.
