René Magritte, un dels millors pintors del segle XX i un dels més populars del XXI, no sentia necessari contemplar un quadre, en tenia prou amb veure'n una reproducció. Potser saber això li consoli per haver viatjat a París i tornat sense haver vist la Gioconda, el quadre més famós del món. No cal anar a veure una cosa tan vista, sobretot perquè ja no es pot veure. Al museu del Louvre, en lloc de l'enigmàtic somriure de la dama renaixentista, es veu una arbreda de pals de selfie i els somriures a càmera de desenes de persones que han anat a fotografiar-se amb ella, com amb Cristiano Ronaldo o Lady Gaga, més famosos que el quadre.

Com que és una peça petita, on millor es veu ara la Mona Lisa és en un pòster o a l'ordinador, sense sortir de casa i on millor es veuen els selfies no és en qualsevol lloc on milers de turistes atreguin altres milers de turistes, sinó a Egipte. Allà la policia va detenir un nord-americà fent-se un selfie del cul davant de les piràmides. Qui es fa un selfie del cul s'autoretrata dues vegades -físicament i intel·lectual- però segur que milers de persones ja ho han considerat una bona idea i aviat seran legió els que s'autoretratin col·locant el forat del cul davant l'objectiu, en un pols de mirades entre d0s bornis.

Napoleó era un pompós amb un ego de mida continental, però quan va pronunciar la frase «Soldats! Des de dalt d'aquestes piràmides, quaranta segles us contemplen!», davant les seves cinc divisions -i encara que hagués anat fins allà a matar mamelucs-, va demostrar un saber estar incomparable respecte a qui, davant el mateix panorama, se li va ocórrer fer-se una foto del cul. No acceptem aquest retrat de revers quan hi ensopeguem i donem-li un ús inèdit al pal de selfie.