09 de agost de 2019
09.08.2019
OPINIÓ

Postal des de l'exili(IV)

08.08.2019 | 23:21

Fins al meu exili de cala Montgó arriben els laments de Jordi Sànchez, qui en el seu dia va presidir la delegació catalana de l'Associació Nacional del Rifle, o el que sigui que signifiqui ANC. Sànchez, que vol passar per pres polític quan no arriba ni a polític pres, s'ha indignat perquè dins del mateix llacisme l'acusen d'exercir xantatge emocional, de voler influir en la política gràcies a la seva situació de pres més que gràcies a la seva vàlua intel·lectual, cosa que a ningú hauria d'estranyar perquè aquesta darrera és inexistent. Jo trobo que en Sànchez fa santament d'utilitzar com a argument el fet de ser a la presó. A cap i a la fi és l'únic argument que pot esgrimir, i encara que a Espanya hi ha unes 60.000 persones amb el mateix mèrit, sempre és millor això que res, i res és el que era aquest bon home abans d'entrar a la garjola.

Però a en Sànchez l'ofèn que algú pensi que es val de la seva situació entre reixes. En Sànchez assegura que les seves opinions són vàlides per si mateixes i que mai no s'aprofitaria del seu estatus de reclús per influir en ningú. Per corroborar que mai, però mai de la vida, seria tan mesquí d'utilitzar per a finalitats polítiques el fet d'estar a la presó, en Sànchez fa públiques les seves opinions polítiques des d'un compte de Twitter que es diu @jordialapreso. Quanta dignitat!

No és que en Sànchez estigui intentant que la presó li atorgui un plus d'influència entre el llacisme. De cap manera. Dona la casualitat que és a la presó i per això ho deixa clar d'entrada, no perquè apel·li a la llagrimeta, en altres circumstàncies ens il·lustraria amb els seus pensaments des de @jordialaplatja, @jordialbardesotacasa, @jordialvatercagant o, si un dia –Déu no ho vulgui– s'hagués de guanyar a vida atenent únicament a les seves capacitats, des de @jordipidolantalmetro. Que ara ho faci des de la presó i que unes quantes tietes es xuclin els mocs quan li llegeixen un tuit, és merament casual, tothom sap que és una persona íntegra, incapaç de la baixesa que suposaria recordar a tota hora que tot el que diu, ho diu des de la presó. No, en @jordialapreso no és d'aquests.

Fa bé en Sànchez de negar que estigui aprofitant l'empresonament per fer el pena, que hi ha molt de mal pensat. Quan després de l'estiu canviï el nick i passi a escriure des de @jordialapresoencara, segur que rebrà més crítiques, però això no li importa. Ell ja està pensant en obrir un blog on es postularà políticament, per descomptat que sense recolzar-se en la seva situació, que es podria dir «Feu-me cas, que soc a la presó». I en escriure un llibre que obviï així mateix el seu lloc de residència, sembla que el vegi, en la portada una foto d'ell en una masmorra i vestit amb quatre parracs, representant el comte de Montecristo, i a sota, en grans lletres, un títol discret: «Una vida entre reixes: pensaments a l'ombra». No vindrà d'un, que entre els que han escrit els presos, els seus advocats i els periodistes que els han visitat una estona, el llacisme és a punt de convertir-se en gènere literari, tot i que de moment s'inclogui entre els llibres d'autoajuda, almenys mentre hi hagi dos milions de catalans que els necessitin per no caure en la depressió.

Si gràcies a la presó El Vaquilla va fer carrera en el cinema, també l'ha de poder aprofitar en Sànchez per fer-ne en el teatre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook