09 de agost de 2019
09.08.2019

Valor i preu de la Natura

08.08.2019 | 23:21

« Sólo el necio confunde valor y precio» ( Antonio Machado)


Tota l'economia es basa i sempre s'ha basat en l'ecologia, ja que l'activitat econòmica depèn de la permanent disponibilitat dels recursos de la Natura. En aquest sentit cal dir clarament que el sistema econòmic es pot considerar un subsistema de la Natura. Sense Natura i per tant sense recursos no hi ha benestar ni prosperitat, ni tan sols la possibilitat de vida humana al planeta. Dissortadament, una gran part de l'anàlisi econòmica dominant ignora aquesta limitació i raona com si l'activitat econòmica no fos sotmesa a la restricció del medi ambient.

El medi ambient i la natura constitueixen una sèrie d'actius o béns comercialitzables i d'altres no comercialitzables i ambdós són una font de valor i contribueixen al benestar dels individus i de la societat. Entre els primers hi ha el paisatge, la capacitat d'absorció de CO?, i entre els segons, els animals i plantes, les platges, la terra per urbanitzar, per cultiu o pel lleure, i tant d'altres. Sovint el fet de ser o no comercialitzables és més una qüestió institucional i política, que no pas tècnica.

També es poden perdre o reduir, sovint de forma definitiva i irreversible, com a conseqüència de les intervencions irracionals o depredadores de l'home: construcció irracional, infraestructures, sobreexplotació econòmica, etc. Són valors subjectius, varien entre individus i societats i canvien amb el temps, cosa que els converteix en un tema important tècnic i polític i per tant mereixedor d'atenció per part de les persones, institucions i poders públics.

En l'àmbit internacional ja es diu: «Sense natura no hi ha negocis», «Si els ecosistemes no són saludables, l'economia tampoc», «Si no hi ha seguretat mediambiental, tampoc hi ha seguretat nacional».

«Preu» de transacció o de mercat tan sols en té allò que s'intercanvia o comercialitza. En realitat, més que existir un únic valor o preu «real» de la natura, hi ha diverses valoracions monetàries possibles, que depenen dels objectius i propòsits de la valoració i sobretot dels valors de qui fa la valoració. Entenem que el nostre patrimoni natural i cultural de cap manera es pot destruir per interessos monetaris o financers particulars a curt termini. Tots tenim l'obligació moral de protegir el patrimoni natural perquè les generacions actuals i properes puguin gaudir-lo.

En la transició a un futur sostenible, cal que el valor dels productes i serveis aportats per la Natura, no sigui ignorat ni menyspreat pels gestors públics ni pel món financer, ni per la societat. El valor de la natura justifica i exigeix fer inversions per millorar l'estat dels ecosistemes naturals i forestals amb la finalitat de mantenir llur capacitat de subministrar productes i serveis a les generacions actuals i vinents.

Els boscos a més de fusta produeixen bolets, suro, pinyons, aglans, mel, plantes aromàtiques i medicinals, resines, i una sèrie de serveis mediambientals i culturals com per exemple: mantenir la qualitat de l'aigua i l'atmosfera, prevenir l'erosió del sol, ser assentament de l'agricultura i la ramaderia. Tot això sense oblidar els recursos de pesca, captació de CO?, regulació del clima, salut i benestar, valors estètics i d'altres. Tots aquests productes i serveis constitueixen uns actius econòmics o capital natural que poden consumir-se i desaparèixer si continuem les pràctiques no sostenibles. El valor monetari de tots els productes i serveis que ens proporciona la biosfera s'estimen en bilions de dòlars, diverses vegades el PIB mundial (UNEP, 2011).

Actualment, els gestors públics es fonamenten en les xifres econòmiques per prendre les seves decisions. Per tant, el valor dels serveis de la Natura ha de tenir-se en compte per donar als gestors públics i privats criteris econòmics de decisió col·lectiva a l'hora de dissenyar polítiques econòmiques vinculades a la utilització del patrimoni natural.

És crucial entendre que la Natura és font i reserva de nous productes medicinals i que passejar pels boscos té efectes positius sobre la salut. Els ecosistemes també aporten beneficis socioculturals. Per exemple, la natura aporta uns beneficis lúdics d'esbarjo i oci cada cop més importants que contribueixen a les economies locals a donar feina en forma de turisme, ecoturisme, viatges, hotels, restaurants i empreses dedicades a l'oferta de lleure a la Natura. Tampoc podem deixar de banda els beneficis derivats dels paisatges com a valor identitari i anímic, els valors educatius i fins i tot les pràctiques i rituals com la reflexió, contemplació, meditació, mindfulness, etc.

L'enfocament més utilitzat per quantificar els efectes d'intervencions i polítiques que afecten el medi ambient i impacten en el benestar social és l'anomenat anàlisi cost-benefici, que ha desenvolupat diversos mètodes i eines per mesurar i valorar intangibles, tal com la disposició a pagar, els preus ombra, la valoració contingent i d'altres. És crucial que els que han de prendre les decisions estiguin convençuts que aquests enfocaments tenen sentit i que aplicar-los correctament a la presa de decisions contribuirà a millorar la racionalitat d'acció política i el benestar de la societat. Un finançament adequat i l'elecció de l'estratègia de finançament més rellevant, haurien de ser el motor que impulses el disseny, l'aplicació, la gestió i les polítiques que integren aquests béns i serveis de forma multifuncional cap a una nova economia verda. Els boscos han d'exercir un paper actiu en la nova economia sostenible. Garantir un paper actiu per als boscos mediterranis requereix la integració de béns i serveis d'una manera multifuncional. Això pot aconseguir-se utilitzant eines de gestió i polítiques que resolguin la dramàtica paradoxa actual dels boscos mediterranis: «una valuosa infraestructura verda de la qual la societat no reconeix el seu valor total».

Cal establir condicions propícies per fer front a futures amenaces i incerteses de la no sostenibilitat. Es tracta de garantir el benestar de les generacions actuals i futures.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook