Les vacances són l'hàbitat natural del diputat a Corts, no només a l'agost. S'han celebrat quatre sessions plenàries des de les eleccions d'abril, incloses la constitució de la cambra i la investidura. S'insinua sovint que proposar un president del Govern és l'única funció acreditada del Rei. S'oblida que també és l'única utilitat reconeixible de 349 dels 350 congressistes. A la tretzena legislatura no han complert ni aquesta funció elemental. Atorgar-los un graciós descans estival incorre en sarcasme.

Els diputats han de prescindir de la treva estiuenca fins que no votin un president en condicions. Jo també preferiria gaudir d'unes vacances a Mallorca, com el Rei. No obstant això, el Cap de l'Estat alimenta la ficció que a l'agost trasllada el seu despatx de La Zarzuela a Marivent. Per tant, no hi ha cap obstacle per mantenir rondes contínues amb els partits, fins inocular una missió que satisfaria sense problemes un nen de tretze anys.

Les sorprenents declaracions del Rei demostren que s'oposa a unes noves eleccions amb la fermesa de tota persona assenyada, la qual cosa exclou de nou els líders polítics. Per tant, l'única explicació que Felip VI també s'abstingui davant la investidura de Sánchez resideix en el fet que el Cap d'Estat té por dels partits, una altra herència del desgraciat final de Joan Carles I. El monarca ha perdut el pols, el president en funcions li va recordar a domicili l'encàrrec fallit a Rajoy, en una falta de delicadesa que constata la desigualtat de forces.

Felip de Borbó també hauria de recordar que els borbons francesos podien haver-se salvat si s'haguessin alineat amb la burgesia revolucionària. Per a això només havien de sacrificar els aristòcrates, encarnats avui en els rancis partits polítics. Algú parlarà de populisme, però haurà d'explicar per què no hi ha president del Govern.