La tinent d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz (Barcelona en Comú), ha manifestat aquesta setmana que «no es resoldrà el top manta amb polítiques de seguretat». Probablement, però també són necessàries. Els incidents de dimecres passat a Roses sí que són un tema de seguretat. El problema s'ha d'abordar de la mateixa manera que es fa amb totes les il·legalitats. Qualsevol activitat econòmica requereix uns permisos, unes llicències, pagament d'impostos, donar d'alta els treballadors a la Seguretat Social, etcètera. Per què un comerç del passeig Marítim de Roses, per exemple, ha de complir tots els requisits per obrir un negoci i, si no ho fa, serà degudament sancionat, i un top manta que s'instal·la davant mateix pot desenvolupar una activitat comercial fora de la legalitat? Aquest és el principi de la qüestió no resolta amb els manters. Ni privilegis, ni discriminacions. Algú ha pensat quina societat tindríem si totes les activitats comercials i econòmiques eludissin el compliment de les lleis i el pagament d'impostos? També és cert que el tema dels manters no és el principal problema que tenim. N'hi ha molts d'altres, com els elevats percentatges d'economia submergida i també de frau fiscal, però quan algú és enxampat cometent aquestes il·legalitats ha de respondre davant d'hisenda o dels tribunals de justícia.

El cas dels top manta es tracta d'un problema social que, per estranyes i inexplicables raons, s'ha anat enquistant sense que s'hagi pogut resoldre. A Barcelona, és tot l'any. A municipis com Roses, només a l'estiu. Malgrat que tothom és conscient que es tracta d'una flagrant il·legalitat que es comet a la vista de tothom, no s'ha pogut aturar ni políticament, ni policialment, ni judicialment. L'Ajuntament de Roses ho ha intentat tot en els últims anys: pressió policial, contractació de seguretat privada, decomís de productes, instal·lació de càmeres, creació d'un carril bici a l'espai utilitzat pels manters, etcètera. Ara, el nou regidor de seguretat, Joan Plana, s'ha tret de la màniga l'estratègia d'actuar «fora del lloc de venda». El resultat és el quilòmetre del passeig Marítim ple de manters cada dia davant l'enuig i la impotència de veïns i comerciants.

Ni tan sols ha servit de res, com ja hem recordat en altres ocasions, un informe elaborat per la Sindicatura de Greuges el 2016, les conclusions del qual eren contundents: «Les administracions públiques no han de permetre el top manta, donat que es tracta d'una activitat il·legal, més pròxima a les trames mafioses que a la pobresa dels més vulnerables». Més clar, l'aigua.