En política, les decisions sempre tenen conseqüències. Totes. A Catalunya, en els últims anys, bastant funestes. ERC i PDeCAT van rebutjar els Pressupostos del Govern del PSOE amb l'argument dels presos, el judici, la «repressió» d'Espanya, i blablabla. Eren, en general, uns bons pressupostos. De retruc, tampoc no es van poder aprovar els comptes de la Generalitat, que fa dos anys que estan prorrogats. Conseqüències: eleccions generals anticipades i sense perspectiva de tenir un Govern de l'Estat a curt termini, les comunitats autònomes no reben noves transferències, els projectes paralitzats, les inversions també, etcètera. Tot aturat. Fantàstic. Per tot això, la Generalitat ha anunciat aquesta setmana una retallada del 6% en les despeses fins a final d'any. O sigui, ha ordenat avançar el tancament pressupostari de l'any. Això sí, Quim Torra continuarà cobrant els seus 147.000 euros anuals i els alts càrrecs endollats unes generoses retribucions, que no veurien ni de prop si treballessin al sector privat. A ells no els afecta per a res.

Ara bé, no cal que ens preocupem. El Govern català s'ha tret de la màniga una altra jugada mestra: deixar que els funcionaris puguin treballar el 12 d'octubre (festa nacional d'Espanya) i el 6 de desembre (Dia de la Constitució). Era ja habitual en els últims anys que alguns polítics independentistes fessin veure que treballaven aquest dos dies per no celebrar dues festes que consideren «espanyoles» en sentit despectiu. La iniciativa va començar en alguns municipis petits governats per la CUP, com Viladamat i Celrà, i després l'han secundat altres de més grans, com l'alcaldessa i alguns regidors de Girona fotografiant-se a l'ajuntament per després anar cadascú a casa seva o l'any passat Quim Torra (fa uns dies que està desaparegut, afortunadament) difonent una foto el 12 d'octubre fent veure que treballava, verb que no ha conjugat des que presideix la Generalitat.

Tot plegat pura gesticulació. A banda que el 12 d'octubre és un dissabte, no han explicat si els funcionaris hauran d'anar a treballar de franc (per patriotisme) o se'ls compensarà amb un altre festiu. Però és que, a més, les festes laborables estan regulades: l'Estat en decideix vuit, les comunitats autònomes quatre i els municipis, dues. I el calendari de festes d'en­guany el va signar el conseller de Treball, Chakir El Homrani, el 30 de juliol de ­l'any passat. Governar, no governaran, però ximpleries, totes les que vulguin.