Cartes

Xavier Serra Besalú Girona

Els agraden les polèmiques? Els debats intel·ligents? A mi, m'encanten!

I més en aquestes setmanes estiuenques: aquí en presento un de rellevant!

Aquest matí (4 agost), seguint un reportatge del World Service (BBC), ha sorgit una qüestió: la medicina i la cura de la salut estan pensades per als «nois i homes», i secundàriament i amb menys atenció per a les «noies i dones»? És a dir, existeix una discriminació respecte al cos i la ment de la dona quan es pensa en diagnòstics, medicaments, recerca?

Jo pensava que no: és obvi que, en les àrees de la sexualitat, els metges i les metgesses -i la recerca- recorren línies específiques que reconeixen efectivament les particularitats: i així és.

Ara bé, en la salut o les malalties «generals», humanes, comunes, què succeeix? I en la prevenció i la sostenibilitat de la salut?

Internet en parla a bastament: es diagnostica i es pensa en masculí! Document oficials reconeixen que força «problemes de salut de les dones i els homes són conseqüència de factors biològics, medi ambientals i psicosocials derivats de la construcció social dels rols als quals s'està exposat», i n'aporta exemples concrets: anèmies, dolor crònic, malalties autoimmunes, endocrinològiques, ansietat o depressió. Però, un cop acceptat això, poc més.

No sembla que hi hagi una ciència acurada sobre l'expressió de la sistematologia de malalties segons el sexe. La salut de les dones s'ha considerat com a «salut reproductiva» (embaràs, part, menopausa) i ben poc des d'una perspectiva integral. Algú s'especialitza en adolescència, envelliment o malestars femenins?

Només soc docent de Filosofia, no pas metge: algú en pot aportar més dades?

La salut no és «de mascles» sinó de persones (això sí, diferents en sexualitat), oi?

La biblioteca

de l'Àngel

Jordi Turon Girona

Era a Riudellots en un dels inevitables comiats per sempre i vaig tornar a mirar la placa a la paret de la biblioteca municipal que, el 2006, es va batejar amb el nom d'Anna Nadal i Serra (1914/1997), expropietària de la Torre Ponça.

En oposició a d'altres propostes, el seu mèrit consistia a haver fet, per a la inauguració de la biblioteca municipal el 1991, «una important donació de llibres que havia heretat del seu pare i la seva mare» (Cric 107, pàg. 19). No us sabria concretar la «importància» real que tenia ni el grau de sacrifici que va suposar a la senyora Anna fer netes les lleixes de la cultura. Crec que la idea d'homenatjar-la va ser iniciativa del consistori (disculpeu-me si m'erro) i va tenir la majoria de vots populars.

Als anys 60, l'Àngel Comas havia omplert de literatura un armari llibreria al mateix edifici, on hi havia un local d'esbarjo decorat pel Frente de Juventudes. Hi anàvem molts adolescents, i l'Àngel va transformar el lloc amb els llibres: Kazantzakis, Mann, Bernanos, Mauriac, Maurois, etc., que ens endúiem per llegir.

Fa poc, en Joan, un amic, em comentava que havia comprat la reedició d'El Crist de nou crucificat perquè li va agradar molt quan l'havia llegit d'aquella biblioteca. També hi portava un tocadiscos per escoltar la gent de la Nova Cançó, sobretot en Raimon. Tot ho pagava l'Àngel amb el sou que guanyava a ACEBSA i molts li som deutors per les seves activitats socials i culturals.

Va morir jove i el recordem els que érem adolescents en aquells anys al poble. La gent del 2006 empadronada a Riudellots, però, no el va recordar. I l'alcaldessa, d'aleshores i ara, ho justifica perquè d'allò ja no en queda res. Doncs entesos, que els llibres provinents de la família surera de Cassà us acompanyin in saecula saeculorum, riudellotencs.