Aquesta és la setmana de vacances per excel·lència i mig país resta paralitzat. Es circula molt millor i molts ciutadans es traslladen a la platja o a la muntanya per tal de carregar piles per a la temporada vinent.
Però els serveis han de continuar funcionant i són una bona colla els professionals que vetllen perquè tot rutlli. Aquest és el cas dels hospitals, on els sanitaris es desvetllen en favor dels malalts. Tot i que la paralització sigui manifesta hi continuen havent accidents, infarts, tractaments de llarga durada, etc. O els Bombers, que més que mai són a l'aguait per tal de salvar, si es dona el cas, la flora o la fauna de casa nostra. O els Mossos d'Esquadra, que han d'articular una bona circulació sobretot els caps de setmana en els accessos a les zones turístiques. O els treballadors del camp de la restauració, que, malgrat la calor, ofereixen els millors serveis als turistes. O els periodistes que des de redaccions mig buides intenten fer els diaris que es llegiran per tots els racons de la geografia. Aquests podrien ser uns quants exemples de personal de guàrdia en aquesta època de l'any.
Ara que cada dia estem més acostumats a criticar-ho tot i que més exigents som, és bo pensar en totes aquelles persones que ens fan la vida una mica més fàcil. Massa vegades ens deixem portar per anècdotes per generalitzar casos d'un cert descontent. Però perquè un país progressi es necessita que la gent hi posi el coll. I aquest és el cas de Catalunya. Sense pressupostos i amb un Govern desaparegut, els professionals no fallen. Aquesta circumstància hauria de fer reflexionar els nostres polítics, que continuen sense legislar i amb un Parlament pràcticament tancat des de fa mesos.
La política s'ha convertit en un modus vivendi de molts personatges que a l'empresa privada no trobarien aixopluc. El procés independentista ens té entretinguts, però els ciutadans han d'arribar a final de mes i avui és més difícil que mai. Tant els defensors del secessionisme com els detractors haurien de fer un examen de consciència per tal que s'encetessin ja polítiques actives en favor de les classes mitjanes. Ideològicament són molt respectables totes les opinions, però en qüestions socials, econòmiques, educatives o sanitàries cal un gran pacte que no limiti el progrés de Catalunya.
Aquesta propera tardor es presenta molt calenta amb la sentència del Tribunal Suprem, les possibles eleccions generals i la incògnita d'un avançament electoral a Catalunya. Són tres temes importants que poden comportar situacions a hores d'ara difícils d'avaluar. Segons com sigui la sentència alguns sectors independentistes demanen la paralització del país. I d'altra banda quan hi ha processos electorals la feblesa domina la política en tots els aspectes. Una sentència amb un Govern espanyol en funcions podria comportar molts maldecaps a l'Estat.
Aquests interrogants s'aniran desvetllant amb el temps. Però res no serà igual. Tard o d'hora caldrà obrir vies de diàleg que afavoreixin una sortida a una crisi que tendeix a enquistar-se. Les ferides són d'una magnitud manifesta i algú haurà de posar seny.
Mentrestant el país ha de continuar funcionant com en aquest calorós mes d'agost. Els ciutadans fan front a les seves responsabilitats des del seu lloc de treball. La societat és prou madura per situar-se molt per sobre d'uns polítics que tenen uns sous de professionals de primer nivell, però que es comporten com autèntics amateurs. A la recta final d'aquestes vacances els líders haurien de reflexionar i ser conscients de la seva responsabilitat. Si volen ser respectats han de donar exemple en una època de grans sacrificis a tots nivells. No poden encetar el curs sense haver après la lliçó i continuar enrocats en posicionaments que no porten enlloc. Amb més bon humor o menys els professionals fan funcionar els hospitals, les comissaries, els parcs de bombers, els hotels, els tallers, les fàbriques, etc. Haurien de prendre'n exemple.
