La majoria de les filtracions de dades privades a internet es desenvolupen sense que els afectats en siguin conscients i, per tant, sense que s'hi puguin resistir. Milions d'usuaris d'arreu segueixen pensant que no passa res per anar regalant detalls personals a tota mena de serveis virtuals. A més, rarament es plantegen la possibilitat de demanar que se'ls permeti esborrar la seva informació regularment o de manera definitiva quan marxen d'alguna pàgina o eliminen un perfil seu. Aquests comportaments faciliten abusos com el de Cambridge Analytica a Facebook o el del Govern xinès amb el «crèdit social». Amb aquest segon sistema, s'avalua la reputació dels ciutadans segons el material disponible i, a continuació, s'actua en conseqüència. Per exemple, segons el Tribunal Popular Suprem, més de sis milions de residents al gegant asiàtic no han pogut embarcar a un avió en els últims quatre anys pels «delictes socials» que suposadament havien comès. Una vigilància com aquesta busca avançar-se a les accions personals i col·lectives. La porten a terme autoritats i empreses, algunes de les quals apliquen polítiques de «preus discriminatoris» en funció de les característiques d'uns consumidors que probablement ignoren què estan fent amb ells. Cada cerca, cada comentari, cada visionat? ens fa més vulnerables. Però, alhora, ja no podem viure sense això.
