12 de agost de 2019
12.08.2019
LLETRES

El nunci i la «Pietá»

12.08.2019 | 06:00

Els Franco agafen bé i deixen anar malament. Si­guin dos apòstols de preu desconegut de la catedral de Santiago, sigui la mòmia de l'avi. Saber això i haver utilitzat els mínims serveis de l'Estat hauria servit a Pedro Sánchez perquè la seva primera promesa, treure Franco del Valle de los Caídos, hagués estat una altra o ha­gués estat enunciada sense terminis a incomplir. Les primeres promeses tenen el seu punt: la d'Aznar va ser treure el servei militar obligatori i la de Zapatero treure les tropes de l'Iraq. No ho semblarien, però van ser més fàcils de complir que treure Franco del Valle de los Caídos, la solució possibilista. La solució ideal seria treure els caiguts aquí tirats contra la coherència ideològica de la seva vida o el criteri dels seus parents. Valdria la raó estètica: no formar part d'un espant que commemora un horror.
Luis G. Berlanga –Rodar després de morir– té dues escenes meravelloses de l'Espanya contemporània: el miracle dels dijous que és el naixement del turisme franquista per fer-se una selfie insana i un prior que s'ofereix a ser cadàver i obstacle per evitar l'exhumació.
En canvi, el comiat del nunci Renzo Fratini fent responsable el govern de «ressuscitar Franco» i amagar «motius ideològics» en preparar el seu trasllat del Valle de los Caídos forma part de la normalitat. Per a l'Església, la Guerra Civil i la seva postguerra van ser una croada i ho segueixen sent.
«Els motius ideològics» són l'anomenada «memòria històrica» ??que és sectària, no com la canonització dels màrtirs, que és normal. És religiós pujar als altars i és ideològic treure de les cunetes. La institució anomenada Església, que s'autotitula mare, segueix component una Pietá amb el cadàver de Franco a la falda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook