Estar pendent dels papers. Dels canvis de les lleis. De controlar i no cometre errors amb les llicències. Tenir el telèfon actiu 24 hores. Tancar bars o rebre peticions constants per l'excés de soroll. De reunions als matins i a les tardes, actes al vespre i renunciar a bona part de la vida de família. Però sobretot és tenir idees, saber-les defensar i saber resistir. Això hauria de ser un alcalde.

La Membrolle-sur-Longuenée, un municipi del País del Loira, ha desaparegut perquè no tenia alcalde. Ara forma part d'una comuna derivada de quatre anteriors que s'han fusionat: Longuenée d'Anjou. El 2013, a La Membrolle ningú va voler agafar el comandament municipal. I no és un poble minúscul dels que són difícils d'ubicar al mapa: prop de 2.000 habitants no es consideraven capacitats per gestionar-se a ells mateixos. L'alcalde, després de 18 anys, es retirava i els grans volien deixar pas als joves i aquests no se'n volien fer càrrec. I això que la remuneració era de 1.200 euros mensuals. Però ningú va voler portar l'escarapel·la tricolor. A Espanya, encara no ha arribat el temps dels alcaldes que pleguen i deixen el buit. De moment, encara pesa més lluir el càrrec i ser el centre d'atenció abans que resoldre problemes dels veïns. Però aviat deixarà de compensar.