A la llitera de massatge està asseguda una dona d'uns trenta anys rossa tenyida amb una ostensible inflor d'abdomen. La seva vestimenta es redueix a uns sostenidors i unes calcetes. L'olor menstrual intensa i la fortor d'orins es propaguen pel recinte.

La Glòria entra a la cambra, ensuma les emanacions corporals i dissimula el neguit. Amb resignació es recepta una dosi doble de paciència per dur a terme la seva tasca. Malgrat que l'aire condicionat està al màxim, perles de suor li regalimen pel front.

Són dies d'una intensa xafogor. La temperatura elevada de l'aire i una humitat alta contribueixen a una sensació d'asfíxia.

S'acosta a la pacient. Una bafarada que desprenen unes aixelles suades gairebé la deixa sense alè. Creu que treballar en aquestes condicions és molt esgotador.

- Bona tarda, Marta.

- Ho seran per a tu. Tinc la panxa boteruda. Semblo una prenyada.

- Calma, calma. Faré el que podré. Miracles no, però si hi col·labores...

- Caram! Portes una bata groga. Fa joc amb el meu llacet.

- És una casualitat. Tinc roba de feina de diferents colors.

- Vaja! Jo pensava que eres una de les nostres.

- Què vols dir?

- No siguis tan curta! El llaç és senyal de solidaritat amb els presos polítics i els exiliats.

- Això és la teva opinió. Faràs uns exercicis respiratoris per afluixar la paret abdominal.

- El que tu diguis. Vull que aquesta bombolla esclati.

- A vegades és degut a una acumulació de gasos...

- Quin descobriment! A mi m'ho diràs.

- Respira profundament. Una, dues, tres...

- No anem pas bé.

- Si he de manipular els budells t'has de relaxar. Cal desfer les adherències per millorar el trànsit intestinal. I tonificar la musculatura del sòl pelvià per evitar pèrdues d'orina.

- No m'expliquis tantes coses!

- Doncs, concentra't! Prou de remugar. O fas cas, o pleguem.

- D'acord. Perdona, noia. Fa dies que estic nerviosa.

- Tranquil·la. Aniré pas a pas.

- Els nervis em van agafar en el viatge en autobús fins a Estrasburg.

- Vas anar de vacances?

- Que et fas la desentesa? Vaig anar a saludar el president!

- El que viu a Waterloo?

- Havia de recollir l'acta d'eurodiputat. No el van deixar.

- Deus voler dir que no es va presentar.

- És que l'haurien enxampat!

N'està farta, de la conversa. Continua resseguint els intestins amb les mans damunt la panxa per alliberar espai. No fa cas dels gemecs de la dona que no deixa de bellugar-se. Inicia el massatge a la zona pelviana, però desisteix davant l'actitud rebel de la clienta. I acaba la sessió malgrat les seves protestes airades.

Quan la malcarada de llaç groc ha marxat, agafa l'esprai per ruixar d'aroma de lavanda l'habitació. Després va cap al vestidor, es treu la bata i la fica al cove de la roba bruta.