El primer que vam veure en arribar a Lancaster, Pennsilvània, va ser una fila quilomètrica de motoristes: centenars d'ells, potser milers, recorrent l'interior de la Costa Est dels Estats Units amb les seves Harley-Davidson i la seva estètica de vells roquers. Al matí següent havíem quedat amb John Laws Landis, antic bibliotecari de l'institut mennonita -després, en conèixer-lo, em vaig preguntar si no estaria emparentat amb el ciclista Floyd Landis, també de Lancaster, també mennonita i peça clau en la denúncia per dopatge contra Lance Armstrong, però vaig callar. Va ser John un guia extraordinari, atent i culte, a través d'unes terres marcades pel pes de la religió. Molts a Espanya vam conèixer l'existència dels amish gràcies a una pel·lícula de la dècada dels 80 protagonitzada per Harrison Ford -Únic testimoni-, que es va rodar en bona part en aquest comtat. Fills de la Reforma protestant, perseguits pels mateixos protestants, els amish són hereus dels anabaptistes suïssos, com els mennonites, dels quals se separarien amb el temps, a causa de controvèrsies teològiques: la modernitat, entre elles; és a dir, la conveniència d'adaptar-se més o menys ràpidament al dictat de qualsevol època.

Amb algun matís, els amish van decidir romandre ancorats en la tradició. D'aquí la seva reticència a canviar d'estil de vida. L'Ordnung, una llei moral pròpia que s'ha anat consolidant amb el pas dels segles, marca el seu dia a dia: el pacifisme absolut i l'autonomia enfront de l'Estat -poden obtenir electricitat, per exemple, a través de plaques solars però no connectar-se a la xarxa elèctrica-, una etiqueta rígida en la vestimenta i la prohibició de realitzar estudis superiors. Els nens van a l'escola fins als dotze o tretze anys, en petits centres independents de no més de trenta alumnes. La formació lògicament és limitada i acaba centrant-se -més enllà de la història bíblica, els cants religiosos, l'alfabetització i l'aritmètica- en els treballs manuals. Els amish viuen en granges i la seva economia domèstica gira entorn de tres grans àmbits: l'explotació agrària, les estovalles i la fusteria manual, de gran èxit gràcies al negoci de cases prefabricades. Un món antic que serveix a un altre de modern, del qual en certa manera s'aprofita donant-li al mateix temps l'esquena.

Dels 16 als 21 anys, quan es bategen si així ho desitgen, els joves amish són lliures d'explorar la vida fora de les fronteres naturals de la seva fe. La majoria decideix tornar amb la seva família i batejar-se. No conduiran cotxes ni gaudiran de molts dels avantatges de la tecnologia. Pertanyen a una societat petita que es regeix per les normes d'un segle que ja no és el nostre. El seu èxit -relatiu, per descomptat- hauria de convidar-nos a reflexió, sobretot perquè defineix els límits inherents a un autèntic marc de llibertat. Consisteix precisament en una de les riqueses del model polític i cultural dels Estats Units, tan respectuós amb els credos personals. Els amish, en no assimilar-se -com tampoc ho fan en certa manera els mormons o els homeschoolers- enriqueixen l'ecosistema moral dels valors, mostrant-nos diferents alternatives. La seva és una vida que ens resulta aliena i estranya, dictada per una veu que ja no és -ni pot ser- la nostra i que només podem jutjar en la seva autenticitat com a part d'un misteri que no aconseguim entendre del tot, però que és allà, observant-nos, al nostre costat.