A la recerca de coalicions
JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC
Sembla que s'ha obert la veda per trobar el suport necessari per governar.
Un camí força feixuc si no es té la voluntat de poder acceptar criteris dispars: no tothom es vol moure per la drecera de conveniència de Pedro Sánchez. Ell, com a principal interessat, ha de mirar el que representa per al país la seva governabilitat, d'acord amb les perspectives que comporten una legislatura. Vull creure i considero imprescindible, en pogué apostar dintre el nou mandat, un reajust de la Constitució Espanyola, per quant aquesta ha quedat obsoleta i fora d'actualitat vigent, quant a reglaments i decrets desfasats per la seva època.
Haurem d'entendre que la proclama del mateix, en un procés institucional després del franquisme, va quedar molt tocat per les pressions existents del moment. On encara avui venim arrossegant articles denigrants, com impositius, que afecten la societat actual quant a drets fonamentals en els nostres dies. Doncs, no n'és, d'estrany, què existeixin tants criteris injustificats que fan moure els pilars de la democràcia actual, que empara articles més que caducs. Aquest és l'únic objectiu primordial per fer coalició amb criteris actualitzats de la Constitució. En cas de no fer-ho és perdrà la gran oportunitat del país. On la seva recerca serà banal, amb una realitat confusa i negativa. Sigui valent, si us plau.
Aquell nostre antic barri
Lluís Torner i Callicó girona
A mesura que ens anem fent grans, o millor dir ara que ja en som, com que tenim moltes estones per pensar, ben sovint, ens deixem portar per la nostàlgia, i ens venen records d'aquells temps passats.
Ara mateix, aquest diumenge passat, onze d'agost, ha estat Santa Susanna, i els que vivíem al Barri del Mercadal, a redós de l'església d'aquest nom, celebràvem la nostra entranyable Festa Major. Començava amb un ofici solemne on, a la sortida, se'ns oferia un branquilló d'olorosa alfàbrega. Als carrers penjaven les garlandes, hi havia uns senzills capgrossos i s'hi feien sardanes i balls. En aquells anys, finals dels quaranta i principis dels cinquanta, gairebé no hi havia cotxes i es podia ocupar el carrer. Per a nosaltres, els que érem mainada, hi havia titelles i els jocs infantils, entre els quals el trencament de l'olla i les carreres de sacs. I sobretot, el més important, la bona relació entre els veïns, érem com una gran família.
A poc a poc, la festa, en la part lúdica, s'anà perdent, fins que el 2014 sortí una nova junta que la recuperà, però considerant que al mes d'agost molta gent és fora, i com que els sants van quedant un xic oblidats, la celebren a finals de maig. Què hi farem!
Els temps canvien i nosaltres també, cal acceptar-ho. D'aquí ve la necessitat de mantenir vius els records. Més encara, si són bons. És el nostre parer.
