Recuperem la figura del sereno? El tema va començar, a principis d'any, a Premià de Dalt, al Maresme, que té urbanitzacions de gran poder adquisitiu i un perfil orogràfic molt muntanyós. Donada l'onada de robatoris que patien, primer es va contractar seguretat privada, que patrullen de matinada, per després introduir la figura del sereno, que realitzaran rondes de nit. Aquesta mesura, indiquen, ha servit per reduir els robatoris un 50%.

La figura del sereno, lligada a l'Ajuntament, s'ha potenciat des de Santa Coloma de Gramenet. En aquest cas, s'ha contractat la cap que va treballar als serenos a Gijón, a Astúries, que és la ciutat més segura de l'autonomia, segons un estudi de riscos. Altres poblacions, com Matadepera, segueixen la iniciativa. Som davant de casos únics, o és una política que s'estendrà davant les queixes de molts municipis per la manca d'efectius dels Mossos d'Esquadra? En el tema de la seguretat al territori s'ha de filar prim, perquè els ajuntaments amb recursos poden finançar formes de seguretat pròpies, però els que no disposen de recursos queden exposats en matèria de seguretat, quan la seguretat ha de ser per a tothom. I s'ha de filar prim per marcar la línia d'actuació, perquè en algunes poblacions de casa nostra, amb grans urbanitzacions i terres de cultiu, s'han organitzat patrulles ciutadanes.

Fins al 1978, va existir el sometent, figura d'ordre als pobles, que comptaven amb armes de defensa. Però no som als anys 20, l'època del pistolerisme, les bombes i la conflictivitat social. Les societats evolucionen. Vegin les bandes de l'Est que roben aquí i després marxen. O les plantacions de marihuana, fins i tot en ciutats. I segurament algunes pautes de temps passats no eren tan dolentes per desaparèixer. Ho veiem en el reciclatge, on es premiava reutilitzar el vidre, mentre que avui reciclem i l'usuari no obté un benefici econòmic del seu gest. El ciutadà paga molts impostos per rebre uns serveis públics que garanteixen la seva qualitat sense valorar els diners de cadascú, i cal seguir aquesta línia. La privatització de la seguretat és un camí perillós. Després prenem les millores que es considerin necessàries.