14 de agost de 2019
14.08.2019
LLETRES

Límits

14.08.2019 | 06:00

D aquí a tres anys tots els cotxes que es venguin a la Unió Europea portaran incorporat un sistema que estarà connectat amb les autoritats de trànsit i que ens alertarà si estem circulant per sobre de la velocitat permesa. És una més de les infinites aplicacions que permet la hiperconnectivitat i de la qual, en aquest cas, serem no només conscients sinó activament informats. La possibilitat que aquesta iniciativa ens permeti reduir la sinistralitat a les carreteres –principal causa de mortalitat entre joves i nens– resulta aparentment suficient per no qüestionar-la. Però totes les cessions que fem, de les més grans a les més petites, en l'espai de la llibertat i de la intimitat, no ens garantiran l'erradicació absoluta de l'absurd i incomprensible que pot significar una mort per accident. Però avui sembla ben bé que haguem abraçat l'esperança que la tecnologia ens ofereixi les solucions un cop gairebé hem desistit del fet que la ciència ens doni respostes. Potser per això cedim gustosament i de forma desinteressada la informació de tot el que fem a través de sistemes digitals, fins i tot perquè pugui ser utilitzada pels que en fan negoci. Els únics que se salten totes les limitacions de forma evident són els que accedeixen a totes les nostres dades, fins i tot a través de sistemes d'espionatge que nosaltres hem situat a casa nostra, per tal de preveure el nostre comportament a través de sofisticats algoritmes. Les satisfaccions immediates que ens ofereixen (sovint les ofertes de consum que ens fan dels productes que ens poden interessar) són suficients per considerar-nos ben pagats. Al pas que anem, i si no hi posem límits, no caldran sistemes de control de comportament com les alertes de velocitat al cotxe perquè haurem acceptat que només actuarem de forma ­induïda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook