14 de agost de 2019
14.08.2019

Llenguatge

14.08.2019 | 06:00

Vivim uns temps en què el llenguatge s'ha devaluat fins a extrems que resulten fins i tot desconcertants. Això és perquè hem assimilat el marc mental de les xarxes socials, que ens han portat a normalitzar l'ús esbiaixat de paraules i conceptes que fins ara només trobaven el seu veritable significat al món real. Ha passat, sobretot, amb dos termes que singularment tenen en comú que apel·len a la nostra intimitat i la nostra percepció del que ens envolta. Un és la paraula «amic», que sempre hem associat a aquelles persones que comparteixen la nostra esfera emocional i que acaben essent l'autèntic refugi de les contraindicacions de l'existència. Des de sempre, una amiga o un amic havia estat exclusivament un ésser imprescindible a la teva realitat, perquè sovint és qui li dona sentit, amb qui la reconstrueixes quan s'esfondra o a qui li confies els teus racons més personals, aquells que només visites en companyia d'algú que sabrà acceptar-los com a propis. Ara el concepte «amistat» s'empra habitualment per referir-se a les relacions virtuals, que justament van faltades de pell i sobrades d'aparença, i és per això que la paraula «seguidor» és infinitament més acurada. Frívola, sí; pomposa, també, però és que al capdavall això de les xarxes no són amistats, sinó seguiments de (presumptes) quotidianitats alienes.

L'altre terme és el verb «agradar». Identifiquem prémer una pantalla i fer emergir un cor artificial amb què ens «agrada» una cosa, quan sovint és simplement que ens cau bé aquella persona o sentim empatia i plaer estètic amb la imatge, però en cap cas es correspon a la importància d'un concepte tan subjectiu i, a la vegada, tan definitori d'un mateix. El que t'agrada, al final, diu molt de tu, perquè acaba essent la projecció de la teva mirada i els teus anhels. És, tot això, conseqüència d'aquesta obsessió per emfatitzar-ho tot, la mateixa que ens porta a parlar de «merdes» i «obres mestres» sense terme mitjà o titllar d'escàndol o vergonya titulars que segurament poc o res tenen a veure amb la notícia que acompanyen.

El problema de la banalització del llenguatge és que, quan es produeix, es fa realment difícil depurar-lo, perquè el mal es fa sistèmic i es generalitza de manera imparable. Potser per això a les xarxes veus gent fent grans proclames en defensa de la llengua servint-se de barbarismes que fan plorar sang. O potser per això parlem més de les coses que no de la manera que les diem. I a vegades, ens agradi o no, el fons no s'entén sense la forma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook