Cartes

mà ferma,

tampoc hi podem posar diners

Màrius Viella La Bisbal Empordà

Constantment s'escolta i es llegeix que la inseguretat a Catalunya, i especialment a Barcelona, cada dia és més manifesta; cada dia es produeixen més atracaments, més agressions de tota mena i cada dia és més difícil per als barcelonins i els turistes desenvolupar el dia a dia. Sé que amb la capa dels uns s'hi amaguen uns altres, però no podem obviar els problemes que generen els immigrants que per ser menors d'edat estan tutelats en centres, i que quan assoleixen la majoria d'edat s'han d'alliberar i és quan es presenta el problema i quan augmenta la delinqüència; si aquest és el preu que s'ha de pagar per haver volgut ser solidaris amb unes persones que a la primera ocasió que ­tenen roben, violen o apunyalen el primer que es posa al davant, crec que ho fem molt ­malament; i sense perdre temps s'ha d'agafar tota aquesta gent que ara estan mig controlats i portar-los a la frontera del seu país, ja no podem voler saber per què migren, perquè per tenir problemes al nostre país no ens fan cap falta, ja en tenim prou amb els nascuts aquí, que també n'hi ha, d'indesitjables.

Senyors del govern, no malbarateu més temps ni diners en aquesta obra de caritat que serà la ruïna del nostre país, si no podem anar pel carrer amb la seguretat que tot ciutadà mereix. O els lliguem ben lligats o els tornem al seu país, no podem viure espantats per culpa de no sabem qui, perquè ells també tenen dret a viure i si no poden treballar, per viure han de robar, ens agradi o no ens agradi, i això no pot funcionar d'aquesta manera. Si els pagueu un sou i els controleu teniu l'oportunitat de netejar la serra de Collserola i la munta­nya de Montjuïc, que podria esdevenir en el jardí botànic de Barcelona, però compte que no hi calin foc per no haver de treballar, perquè de ganes en tenen poques.

Open Arms

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ

Cada vegada que el vaixell Open Arms fa un rescat en alta mar em pregunto quantes vides no haurà pogut salvar i s'hauran perdut en aquest mar Mediterrani i que havien fugit del seu país per buscar un futur millor.

Són persones que no posarien la seva vida en perill si les condicions de vida als seus llocs d'origen fossin bones. És aquí on hi ha el problema i és aquí on està a l'espera d'una autèntica solució. Cal, doncs, de totes totes proporcionar ajuda als països que ho necessiten així com fer d'intermediaris compromesos de debò amb una pau justa allí on calgui perquè ningú no hagi d'esdevenir refugiat.

El gest de l'actor Richard Gere amb els rescatats recentment a l'Open Arms és molt lloable. Però no podria anar més enllà i intercedir també allà d'on fugen i demanar solucions perquè no els calgui fugir-ne o emigrar? En cas de ser així la seva solidaritat podria ser encara més efectiva i no només mediàtica.