15 de agost de 2019
15.08.2019

Qui sap?

15.08.2019 | 00:22

Q'existència consisteix en una successió d'adeus i de trobades. T'acomiades de l'úter per ingressar al món; de la infància per entrar en l'adolescència; de l'adolescència per instal·lar-te a la joventut... I així de manera successiva fins que t'acomiades de tu mateix per abraçar la terra. Com a resum, d'acord, però li falten els matisos, ja que no es tracta, en cap cas, d'un recorregut lineal. De vegades, en la joventut, actues com un vell i en la vellesa com un adolescent. Totes les edats esmentades es van acumulant per després barrejar-se i confondre's (i confondre't). La veritat és que només cap al final s'arriba a comprendre que això de la vida anava fonamentalment d'un malentès o d'un rosari de malentesos. Hi ha persones excepcionals que semblen entendre-ho tot des del col·legi, però es compten amb els dits d'una mà i potser són el producte d'una reencarnació. No sabem res.

Vaig assistir a una conferència d'un paio que recordava vides passades. Havia estat successivament grec i romà i víking i francès... No obstant això, no era capaç de parlar en cap dels idiomes dels quals assegurava procedir. Era un seductor que mentia bé. Ens va explicar una tècnica per conèixer les nostres vides passades. Havies de tancar els ulls i imaginar que, alliberat de la força de la gravetat, pujaves i pujaves i pujaves. Un cop a l'alçada dels núvols, et deixaves portar pel vent fins que perdies la noció de sobre quin país o època et trobaves. En aquest instant, començaves a baixar lentament. Quan tocaves terra, havies de mirar al teu voltant. Si veies, per posar un exemple, una granja medieval, et trobaves evidentment en l'Edat Mitjana. Ara només et faltava esbrinar el lloc. Si era Holanda, per exemple, havies estat un holandès en aquella època remota.

El mètode no era gaire científic, però des del punt de vista de la imaginació resultava estimulant. Vaig proposar l'exercici als meus alumnes del taller d'escriptura, convidant-los a relatar per escrit aquesta experiència imaginària i van sortir exercicis en general absurds, rars, però de qualitat literària. L'únic problema és que hi va haver gent que va començar a creure-s'ho, de manera que vaig haver de suspendre'ls. Ara bé, qui sap?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook