16 de agost de 2019
16.08.2019

Cervesa i art

16.08.2019 | 00:19

Els productes que consumim, en la seva difusió al públic, escullen un sector o «nínxol de mercat». Gallina Blanca, malgrat ser una empresa catalana, sempre ha apostat per l'espanyolitat –fins la més vulgar–, igual que hi aposta una altra competència en brous, Aneto (si bé aquests, d'un segment més alt). Danone s'abona també a l'espanyolitat, sense tenir en compte el factor català, així com Nestlé –tot i que aquesta darrera empresa també està radicada a Catalunya.

Però és sobretot en el camp de les cerveses on la guerra oberta per captar sectors de públic és més evident. Mahou aposta per l'espanyolitat excloent («la roja», «el sur»...). Estrella Damm i San Miguel s'havien repartit el mercat amb tranquil·litat fins que va arribar la competència –cervesa Moritz– i es van haver de posicionar. Cal dir que els departaments i els laboratoris de màrqueting d'una marca de cervesa estudien el client tant o més a fons que un sondeig electoral. Moritz va renéixer com una marca jove i lligada a la ciutat de Barcelona. Les arrels barcelonines ben enteses l'han portat a apropar-se al sobiranisme. Si Estrella és la cervesa del Barça, Moritz és la marca d'una selecció catalana. Si Moritz és la cervesa de la nova catalanitat desacomplexada, Estrella és la catalanitat amb una certa indefinició acomplexada i poruga, i que dissimula la catalanitat amb la campanya «Mediterràniament». San Miguel ha de buscar el contrast amb el gran competidor, i si Estrella s'agafa a la catalanitat descafeïnada, San Miguel juga a tirar pilotes light, a Catalunya; no pot jugar a l'espanyolitat perquè quedaria fora de joc: així que han descobert que són « Ciudadanos de un lugar llamado mundo», que és el lema amb què venen el producte. Damm, per no ser menys, també s'ha fet ecologista. Cosmopolitisme banal, identitat zero (si de cas espanyola). San Miguel cau i Moritz creix, paral·lelament a les enquestes sobre la independència de Catalunya. La guerra de la cervesa ajuda a explicar-nos el país. Una catalanitat majoritària que evoluciona cap al sobiranisme mentre que l'espanyolitat ha d'amagar-se en el regionalisme o en el cosmopolitisme per no quedar fora de joc.

I encara s'hi afegeix un tercer en discòrdia, les cerveses artesanes, que solen apostar per una catalanitat manifesta, fins i tot en l'etiquetatge. Un etiquetatge que, recordem, si és en català és il·legal, perquè el PSOE ho ha volgut així.

Altrament la cervesa està molt relacionada amb el Modernisme, com explico al meu llibre La cuina modernista. Els Quatre Gats, era la cerveseria modernista per definició, i durant l'època es va generar un cartellisme remarcable i a Alemanya tot un art dels bocks o gerres. Recordem el txec Mucha i altres artistes i ja al s. XX els representants del realisme americà com Norman Rockwell.

I aquí, ja als anys 60, hi ha cartells de la Damm que avui serien políticament incorrectes, com un nen que invita la mare a comprar Xibeca per al pare per tenir-la a casa, i moltes d'altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook