Segons ha divulgat recentment una coneguda empresa de consultoria, auditoria i assessorament empresarial -Deloitte-, en els pròxims vuit anys s'obriran a Espanya 131 hotels nous, que posaran en el mercat més de 22.000 habitacions. D'ells, dues terceres parts són projectes de nova planta i la resta, resultat de reconversions d'edificis ja existents al nou ús hoteler.

Pot semblar un tòpic, fins i tot pot semblar una bajanada el que dic a continuació, però poques vegades els emprenedors i promotors d'hotels semblen ser conscients que cada nou hotel posat en el mercat, per reduït que sigui el nombre de les seves habitacions i places, augmenta l'oferta d'allotjament. I, és clar, si la demanda no augmenta en una proporció com a mínim igual, la competència en el mercat es torna més i més acusada quan no més agressiva.

Si es confirmen aquestes previsions de la firma esmentada, i els hotels nous es troben en llocs on romanen oberts tot l'any, la primera conclusió és que faran falta més de 8 milions de pernoctacions en termes absoluts a tot l'estat per mantenir l'equilibri actual entre oferta i demanda.

Com és obvi, hi ha la possibilitat que alguns dels projectes hotelers de la previsió es paralitzin o demorin sense data. Però, en sentit oposat, també hi ha la probabilitat, més que possibilitat, que apareguin projectes que ara són desconeguts pels professionals de la consultora abans indicada i que, per això, augmenti la xifra final d'hotels i d'habitacions. En l'àmbit general, o macro, les dades i les previsions són les exposades.

Dit això, hi ha un factor addicional que cal tenir en compte: que hi hagi projectes en zones turístiques, com algunes a casa nostra, que per patir una forta estacionalitat estiuenca tanquin a l'hivern. Com a reflexió final, val la pena conèixer a quines destinacions concretes estan projectats els nous establiments que s'obriran. Perquè, a escala micro, en cadascuna d'elles hi haurà una necessitat concreta d'obtenir més pernoctacions? i si això no és possible els hotelers ja presents tindran la necessitat d'espavilar-se per mantenir la quota de mercat local.