17 de agost de 2019
17.08.2019

Indis a bastonades

17.08.2019 | 01:03

Gràcia ha tastat la seva medicina i una banda d'indis peluts, malcarats i okupes han anat a destruir el guarniment d'un dels carrers del barri, que havia recreat una reserva índia. Jo, no cal dir-ho, he gaudit com un vedell amb l'espectacle. D'ençà que el general Pinochet tornà a casa que no aplaudia tant.

Vull dir per començar que em sembla molt pitjor el que Gràcia fa amb els seus carrers que no pas el que els americans feren amb les reserves índies: al capdavall, els trens havíem de fer-los, i als indis, en algun lloc els havíem de posar. Gràcia és la reserva índia de Barcelona i jo sempre he cregut que no serem mai una democràcia plena -ni per descomptat una higiene- fins que no hi entrem amb els tancs. Tancs amb canons d'aigua a pressió contra la fosca. Tancs.

Que els graciencs i els indis es matin entre ells em sembla un somriure del destí, una metàfora de totes les coses que funcionen, i el signe inequívoc que Déu, com jo, no fa vacances i manté intacta la seva capacitat a la Terra: en les vigoroses destrosses de dijous al vespre hi havia una paràbola sobre el que esperes de la vida i el que en reps.

Uns indis esverats cridant «això és racisme!» és el que Gràcia mereix, és el que exactament mereix la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Clara Carbonell, amb el seu llacet groc, el seu pírcing i els seus tatuatges: que la comèdia, la demagògia, el bonisme inframental i l'odi dels ressentits li vinguin a reclamar les lliçons a bastonades. Això és el que fa molts anys que aguantem de vosaltres i espero que en lloc de plorar i de queixar-vos com senyoretes aficionades, aprengueu de la irracionalitat dels indis els perills de la vostra actitud insensata, molt mediocre i contrària als interessos de la Humanitat.

Deploro Gràcia, deploro la sola idea de guarnir un carrer, deploro l'esperit veïnal i els sopars a la fresca amb gots de plàstic. Només les olors de Pequín em van fer més fàstic. Però ni la innocent i absurda temàtica decorativa d'una reserva índia pot ofendre ningú, ni és presentable que hi acudeixin uns bàrbars a trencar-la perquè no els agrada.

Gràcia és precisament el barri que més ha d'aprendre a respectar la llei, la policia, els qui pensen diferent i la propietat privada. Ara que han estat víctimes de la barbàrie, podrien aprofitar per reflexionar-hi. Gràcia és el barri que més orgullós s'ha sentit de trencar totes les normes de la convivència. No és que tingui problemes de delinqüència, com el Raval o Ciutat Meridiana, sinó que tot un barri participa de la satisfacció d'una manera de ser i d'actuar que torba la Civilització i enrareix la democràcia.

Ha estat motiu d'una gran satisfacció veure l'estupor amb què els graciencs han reaccionat a l'incident, el seu penós «com ens poden fer això a nosaltres», com si la barbàrie fos raonable, com si per ser ells uns okupes i uns poca-soltes es creguessin exempts de la violència i la irracionalitat dels seus companys de vandalisme, encara que siguin de causa diferent. Recordo la cara de babaus que feren els diputats de l'esquerra el dia que els antisistema cerclaren el Parlament: fou minuciosament el mateix. Vosaltres fent la pantomima de l'1 d'octubre, i impedint el pas de la Policia, vau ser els indis de dijous a garrotades, i no a l'inrevés. Ja sé que no entendreu, i per això Gràcia seguirà sent un cau.

Indis contra okupes. El dol escau a Electra. Reserves d'anada i tornada. També la llum d'un tren imparable alliberarà algun dia sòrdida tenebra de Gràcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook