Cartes

Jaume Alsina Aulet GIRONA

A primers de maig passat escrivia que era de consciència fer baixar dels autobusos els visitants a Girona i fer-los fer 3 km (1,5 d'anada i 1,5 de tornada) per poder visitar l'apreciada Girona vella i moderna. He pogut observar, tret del petit parèntesi de la setmana de les flors i de les eleccions municipals, que l'Ajuntament encara no ha pres consciència d'aquests visitants que han de travessar la passarel·la del Ter i la Devesa sota un sol de justícia. Tan difícil és deixar parar els busos a la Copa per baixar i pujar els visitants?, i tenint en compte que la majoria que ens visita dia darrere dia són gent d'avançada edat.

Ara que parlo de gent gran, s'ha presentat un altre cas de consciència per resoldre: aquesta gent gran de Girona que viu hores de solitud, ja que els locals cívics de l'Ajuntament, on anaven a passar la tarda, buscant companyia, ara estan tancats. Per tant, o es queden a casa tancats en companyia del sofà i de la solitud o s'han de buscar, el que pot, algun bar que els aculli a fi de no estar sols.

Veig que ha passat la setmana de Temps de Flors i les eleccions municipals, i el nou consistori, igual que l'anterior, s'oblida de la gent gran que té necessitat d'estar acompanyada unes estones d'altres persones. Recordo que, tant per a les persones d'altres indrets que ens visiten, com per a les de Girona, aquests continuen essent casos de consciència. Per tant, espero i desitjo, pel bé de totes les persones d'edat avançada, que tots hi volem arribar, que es tingui en compte i es pugui resoldre el més prompte possible i d'una vegada per sempre.

El drama del Mediterrani

M. Àngels Pagès Ventalló

Dia rere dia els mitjans de comunicació es fan ressò de persones que arrisquen la seva vida per trobar un lloc millor per viure. La majoria no ho aconsegueixen, tot i l'esforç dels equips de salvament per rescatar-los del mar i portar-los cap a terra. Les peripècies dels migrants i refugiats que viatgen a bord de l'Open Arms són notícia des de fa dies.

El drama del Mediterrani fa massa temps que dura, no pot deixar indiferents els països implicats. Converses i més converses sense cap acord definitiu i el problema segueix cada cop més viu. L'autèntica solució només es pot trobar en el seu país d'origen. Caldrien plans d'ajuda per millorar les condicions de vida dels llocs on provenen. De recursos n'hi ha a tot arreu, el que falta és explotar-los de manera eficient i en benefici de totes les persones que hi viuen, sense excloure els més vulnerables.

I no diem de les guerres, el principal motiu de fugida de la majoria d'ells... El negoci de la venda d'armes no hauria d'estar més controlat? Els qui tenen el poder en el Govern de les nacions no haurien d'intercedir com a intermediaris per una pau més justa?

Tothom té el dret de buscar millors condicions de vida, rescatar les persones que es troben en perill és una obligació. Ajudar a refer les seves vides és un deure humanitari. Crec, però, que el que se'ls pot oferir aquí mai és comparable a poder viure en unes condicions dignes en el propi país.