Rafael Ribó (74 anys) és un dels grans vividors que ha proporcionat la política catalana en els últims quaranta anys. Probablement, en estreta competència amb Ernest Maragall (76 anys). Vividor no és un adjectiu gratuït, ni una metàfora. Ribó viu de la política des que el 1980 va entrar al Parlament de Catalunya com a diputat amb el PSUC. I, des de 2004, exerceix de síndic de greuges (en realitat, defensor del Govern, més que dels ciutadans), amb el gens menyspreable salari de 129.057,88 euros anuals (només un 0,5% dels contribuents de tot Espanya supera aquest salari). Quinze anys xuclant de la mamella de la Sindicatura, i el que li queda per endavant. El seu mandat està caducat des del mes de març, però la inactivitat del Govern Torra impedeix substituir-lo. Per tant, pot continuar fins al dia del judici final.
Per emmarcar, és la «jugada mestra» que va fer l'any 2009. Res a veure amb els entreteniments de Carles Puigdemont i companyia. Uns mesos abans de la seva reelecció com a síndic de greuges, el diputat i portaveu del PP Francesc Vendrell va presentar una esmena a la reforma de la llei que va dotar el síndic de més competències per allargar el mandat de cinc a nou anys. Casualment, poc després, Ribó va contractar Vendrell, que havia quedat apartat de la primera línia del PP arran de la dimissió de Josep Piqué, com a director de relacions amb entitats i empreses de la Sindicatura de Greuges. I allà continua, fent costat a Ribó, a raó de 91.975,38 euros anuals.
Fa uns mesos, es va saber que en el sumari del cas 3% constava que un dels empresaris implicats, Jordi Soler, del Grup Soler, havia organitzat, i pagat, un avió per assistir a la final de la Lliga de Campions que jugaven Barça i Juventus a Berlín. Alguns dels convidats tenien una relació directa amb el presumpte cas de corrupció que afecta CDC. Entre els il·lustres convidats hi figuraven Rafael Ribó, síndic de greuges, i la seva filla. Ribó té una gran afició a viatjar amb els diners dels altres. Entre 2010 i 2011 ja es va passejar per mig món (Kazakhstan, Canadà, Bermudes, Mèxic, Zàmbia, Taipei, Noruega, etcètera), a compte de la Sindicatura: 156.000 euros, que vam pagar entre tots. Sense que li caigués la cara de vergonya, va justificar aquells viatges en funció de les necessitats del seu càrrec. Del viatge a Berlín amb l'empresari Jordi Soler, el mateix que va contractar l'exalcalde de Sant Hilari, Robert Fauria, després de destapar-se la corrupció del cas Manga, no ha dit ni ase ni bèstia. Ni al Parlament ni en una roda de premsa. Aquesta setmana ha quedat ben retratat amb la fotografia publicada en exclusiva per El Periódico, però ell deu estar de vacances a la Cerdanya. I, en realitat, tant li fa mentre cobri a final de mes. Qui ens defensa del síndic de greuges?
