El 1963, els Beatles, en una memorable actuació a TV, van interpretar That's what I want (Aixó es el que vull, https://www.youtube.com/watch?v=_awAH-JJx1k). Un cop més, els Beatles van mostrar creativitat, sensibilitat, lucidesa i sintonia amb el món i especialment amb la natura. Es tracta d'una cançó profunda amb versets potser una mica esotèrics. Els dos primers diuen: «Les millors coses d'aquesta vida són gratis, /però pots donar-les als ocells i abelles».

És una cançó que parla de la natura, de l'amor, de la llibertat i dels diners, que no poden pagar-ho tot. Efectivament, avui podem dir amb veu alta i clara que les millors coses d'aquesta vida són gratis: l'aire pur, els mars, llacs i rierols amb peixos i animalets, els boscos amb els seus arbres i animalons, l'herba, els núvols, el sol naixent i ponent i aquests caminets tranquils, feréstecs, amb olors profundes que quan els resseguim sols o acompanyats gaudim gratuïtament de tots aquests meravellosos bens. Són gratuïts, però no els podem ficar en una caixa i emportar-nos-los a casa o vendre'ls al millor postor. No podem i, si ho féssim, seria un robatori immoral i planetari.

Però vet ací que estem veient que tot això que era o encara és gratis per a tothom està essent destruït per determinades activitats incontrolades d'urbanisme, industrials o socials. És a dir, uns determinats sectors s'apropien (sense demanar-nos permís) d'aquests béns valuosos gratuïts i propietat de tots i per a tots, els comercialitzen i s'omplen les butxaques. El pitjor és que, al final del negoci, la natura s'ha fet malbé: ja no estan disponibles per a ningú i, per més inri, cal gastar molts diners per mitigar la contaminació o destruccions que han provocat.

Òbviament, els polítics, economistes, financers i empresaris ens diuen: aquests beneficis que obtenim de la natura (capital natural, en diem en ecoeconomia) generem una riquesa per a les persones que els permet accedir a béns i serveis que abans no tenien. També la societat se n'aprofita en forma d'hospitals, escoles, infraestructures, etc. Però, és clar, aquest és el dilema que avui hem d'afrontar: ens cal generar riquesa de manera sustentable, sense malversar el capital natural, ja que un cop destruït el capital que representa la natura, els negocis s'hauran acabat. És de la màxima urgència que tots (polítics els primers), comencem a debatre com resoldre aquest dilema. En qualsevol cas els activistes que protegim el patrimoni cultural i de la natura ens hi estem posant de valent per denunciar que ens cal la natura i el capital que representa. Estem entregats en cos i ànima a aquesta tasca i no pensem deixar de lluitar pels drets que tenen les generacions presents i futures a gaudir de «les millors coses d'aquesta vida que són ­gratis».

Oblidava recordar que hi ha una altra cosa que també és gratis des que la humanitat existeix: l'amor. L'amor pels pares, parella, fills, amics, fins i tot l'amor per nosaltres mateixos, per la nostra gateta o gosset, per la natura, la xocolata, l'art o els llibres; en definitiva, l'amor per les persones, animals o coses que ens fan feliços. Esperem que mai ningú pugui apropiar-se de l'amor ni que el comercialitzi per obtenir beneficis privats, com ens està passant amb el patrimoni natural i cultural.