Divulgació filosòfica, a l'abast
Xavier Serra Besalú GIRONA
Des del 2015, existeix una publicació singular, feta des d'aquí, des del país: una revista semestral de divulgació filosòfica, a l'abast de qualsevol -gratuïta i comprensible- que té com a destinataris estudiants, universitaris, intel·lectuals, i tota la gent a qui agradi pensar.
Ara acaba de publicar-se'n un nou exemplar, el del primer semestre del 2019. S'hi pot accedir molt fàcilment, a filoara.cat.
Tothom hi pot col·laborar, fent-se'n lector, autor o revisor. És senzill, permet accedir a temàtiques de notable actualitat, sempre amb un punt reflexiu: aquest nou exemplar tracta de «les revolucions», aquells canvis sobtats, tan diferents d'una «evolució paulatina», que comporten conseqüències intel·lectuals o socials transcendentals. N'hi ha hagut moltes: científica, gloriosa, francesa, industrial, cubana, del maig del 68, tecnològica o sexual... Se'n parla.
I ara ens convoquen a un nou tema: «dones filòsofes». Es pretén posar en valor, sense estridències, la qualitat filosòfica de tantes dones que s'han dedicat i es dediquen a la reflexió. La llista seria interminable: Cèlia Amorós, Elisabeth Anscombe, Hannah Arendt, Nancy Bauer, Simone de Beauvoir, Judit Butler, Victòria Camps, Clàudia Card, Nancy Cartwright, i moltes, moltes més.
Crec que tots som cridats a difondre «Filosofia, ara!» (filoara.cat), comentar-la i aportar-hi pensament: que no ens faci mandra reflexionar, no deixem que ens matin la filosofia, ni l'acadèmica ni la de la vida quotidiana.
Richard Gere
Angel Cornellà i Rigau Girona
El senyor Richard Gere és un excel·lent actor, amb molt bones pel·lícules i guanyador de diversos premis. Soc afeccionat al ball de saló i em vaig emocionar molt amb la seva interpretació a Ballem? l'any 2004.
Però, als seus 69 anys, ja no el contracten per fer pel·lícules. Per seguir sortint a les fotos i a les revistes de xafardeig, ha de muntar numerets com la visita d'immigrants a l'Open Arms, amb el seu iot particular i aprofitant que amb la seva família estava gaudint d'unes esplèndides vacances a Roma.
Com en diuen ara d'això, els moderns? Postureig?
Però el senyor Richard Gere no s'ha endut acollit cap dels africans. L'italià Matteo Salvini li recomana que «aculli els immigrants a les seves mansions».
Menys teatre, menys interpretacions, i els rics que siguin partidaris d'acollir que prediquin amb l'exemple, i, si no, que no intervinguin, que segueixin gaudint de les merescudes vacances familiars.
O és que el senyor Richard Gere no és conscient que darrere d'aquest «drama» dels immigrants hi una màfia internacional de tràfic de persones? Els enganyen prometent que els portaran a països on trobaran feina ràpidament, els cobren el viatge sencer, i quan veuen de lluny l'Open Arms, els llancen a l'aigua sense escrúpols.
Soc molt partidari de l'ajut humanitari. Ningú ha de morir al mar, tothom té dret a viure. Als vaixells com l'Open Arms i altres està molt bé que els donin aliments, mantes, medicaments a qui ho necessiti.
Però tot seria tàn fàcil com preguntar-los de quin país venen. «Molt bé, doncs et tornarem a casa, i gratuïtament».
A Catalunya tenim 446.600 aturats. Sembla clar que no ens calen més persones per buscar feina, almenys de moment.
Les polítiques humanitàries dels governs europeus haurien d'ésser d'ajudar a crear feina en els països d'origen.