Oscar Camps, fundador de l'ONG badalonina Proactiva Open Arms, és el Paul Newman de la pel·lícula Èxode, el comandant de la resistència israeliana que aconsegueix treure 300 refugiats jueus dels camps de refugiats a Xipre i introduir-los en un vaixell mercant amb destinació a Palestina. Així se salta el bloqueig legal imposat per les autoritats britàniques, que quan s'adonen dels seus plans l'insten a desistir-ne. Sense deixar-se intimidar, el comandant i els seus compatriotes es neguen a lliurar-los, arriscant les seves vides per aquesta causa alliberadora. La ficció cinematogràfica creada pel director Otto Preminguer, triomfalista en la línia oficialista nord-americana acabada la Segona Guerra Mundial, distava dels fets històrics. El vaixell Èxode va ser interceptat el 1947, prop de Haifa, per les autoritats britàniques i els seus passatgers van ser remesos a Port-de-Bouc, França, des d'on van tornar als camps de deportats d'Alemanya. No va ser fins l'any 1948, després de la creació de l'Estat d'Israel, que una part d'aquests refugiats van poder arribar a Palestina. La realitat s'imposa per sobre de tot després de 26 dies de missió, 18 d'espera amb 134 persones a bord del vaixell Open Arms recollides a la deriva en alta mar. La situació és insostenible i, mentrestant, la Unió Europea mira cap a una altra banda, impassible davant la negativa de Salvini i la maniobra d'última hora de rentat de cara de Sánchez, el president en funcions espanyol. Malgrat tot, no es pot criminalitzar la negativa del primer ministre italià, assetjat pels greus problemes econòmics, d'acceptar l'entrada del passatge de l'Open Arms, ja que, els últims anys i per raons geogràfiques, Itàlia ha hagut d'acollir una gran afluència d'immigrants, mentre que la quota de repartiment establerta per la Unió Europea s'ha anat incomplint progressivament. Tant de bo que el final de l'Open Arms sigui el mateix que l' Èxode del film.
