19 de agost de 2019
19.08.2019
Diari de Girona

VIATGE AL NO-RES

19.08.2019 | 00:36
VIATGE AL NO-RES

No distingien si la pastera, en xocar contra les ones, s'enfonsava en la nit o en la mar. Als 17 passatgers els havien promès que un vaixell espanyol de salvament, el Proactiva Open Arms, els recolliria en ple Mediterrani però el patró va parar el motor i els va obligar a tirar-se a l'aigua per aconseguir arribar a la costa nedant. Havia cobrat 10.000 dírhams a cadascun d'ells per creuar l'estret de Gibraltar amb la barcassa i conduir-los a la terra promesa. Mohammed Situu va pensar en el seu pare, el vell lluitador del Front Polisario contra Hassan, que li va prohibir somiar. La llibertat havia de conquistar-se amb foc i sang, li va dir. Però els temps van canviar i els seus fills van substituir les armes per una altra eina d'esclavitud: conrear clavells o recollir fruita a canvi de gairebé res. Per això van pagar tants diners per fugir a Europa i aconseguir feina.
A la fi van aconseguir arribar a la platja i es van tirar, extenuats, a la sorra. Enrere quedava l'esplendor del Mediterrani, Àfrica, i un passat miserable. Però en arribar el dia, quan van despertar al costat, hi havia una patrulla de soldats marroquins que els apuntaven amb els seus revòlvers, mentre les seves víctimes contemplaven horroritzades les muralles de Tànger. Va ser llavors quan es van adonar de l'engany. El mateix negrer que els va estafar els va fotre els diners i els va passejar sense rumb pel no-res, els havia lliurat a la policia. El seu viatge va ser un somni prohibit. Un mer miratge de felicitat en el desert de la vida més àrid i cruel que el Sàhara, al qual mai degueren renunciar. Perquè l'esperança que van perdre en deixar la lluita no podran recuperar-la en cap altre lloc del món.
L'esplendorosa i rutilant Europa, sotmesa per les nacions més reaccionàries i xenòfobes de la democràcia, viu aliena a aquests i altres conflictes que obstaculitzen el seu sortós estat del benestar. Per a les gents acomodades, cultes, pacífiques i ordenades que resideixen en les ciutats del vell continent, la immigració és un risc de summa gravetat. La UE hi ha endurit les lleis migratòries per abordar la tornada forçosa dels immigrants il·legals. Hi ha instituït els regressos voluntaris a canvi de no posar-los en presons o en centres d'internament. Ha prohibit el retorn de les persones expulsades d'un país de la UE en un terme no inferior a sis anys. L'última salvatjada està passant ara. L'actual normativa legalitza l'assassinat i l'infanticidi. Els 160 migrants rescatats per l'ONG catalana fa deu dies que van a la deriva a l'espera que se'ls pugui desembarcar en un port segur.
Òscar Camps, patró de l'Open Arms, ha comunicat al president en funcions del Govern espanyol que atracarà a qualsevol port per motius humanitaris, si l'Executiu de Sánchez no actua en conseqüència i no media amb el gabinet italià per repartir els rescatats entre els països comunitaris. Afegeix Camps que ho farà, a pesar de tots els entrebancs administratius i judicials que l'incompliment del Decret de Matteo Salvini –prohibeix als vaixells de les ONGs espanyoles entrar en aigües italianes– pot comportar. Intel·lectuals i artistes com Richard Gere, Penélope Cruz, Andreu Buenafuente, Jordi Évole o Javier Bardem, entre molts altres, han implorat a Sánchez auxili quasi de genolls, com faria qualsevol captaire quan demana una almoina a un potentat. Però s'hi nega. Prefereix imitar el vicepresident italià d'extrema dreta que actuar d'acord amb la declaració universal de drets humans i comportar-se com un demòcrata.
El menfotisme, la desídia, la insensibilitat i el menyspreu de Sánchez davant l'episodi més dramàtic i dolorós de la seva legislatura han estat airejats públicament pels mitjans de comunicació de tot el món. Però el president de Govern en funcions ha marxat de vacances a l'espera que els partits progressistes i independentistes de tot l'Estat li donin el seu suport per governar. El seu Govern ni tan sols ha intercedit davant la UE per trobar una solució al conflicte. Sembla ignorar que d'ell depenen les vides dels 121 éssers que es troben a bord de l'Open Arms. El que no s'ha sabut fins ara és que els advocats de Camps havien presentat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Administratiu de la Regió de Lazio contra el Ministeri d'Interior, el de Defensa i el d'Infraestructures. La magistratura italiana, atesa la «situació d'excepcional gravetat i urgència dels immigrants que precisen assistència mèdica de forma immediata», ha donat lloc al recurs formulat per Open Arms, autoritzant-li l'entrada en aigües territorials italianes. Salvini ha anunciat que no acatarà la sentència. Dubto molt que pugui fer-ho.
Abans de dictar-se la resolució del tribunal italià, Unides Podem, Compromís i En Marea van retreure al gabinet espanyol en funcions el fet de no haver realitzat cap moviment oficial. Els governs de Catalunya, Euskadi i Comunitat Valenciana es van oferir a fer-se càrrec dels 121 rescatats, un gest que posa en evidència la inacció i indolència de Pedro Sánchez, el candidat, un cagadubtes fantasmagòric que ha perdut el respecte i la credibilitat de la ciutadania per governar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook