20 de agost de 2019
20.08.2019

Cartes

20.08.2019 | 00:08

Agraïments
Miquel Renart Vidal Castelló d'Empúries
El passat dia 5 vaig tenir un accident de moto a Cabanes. Vaig quedar estès a terra. El Cos de Bombers va arribar pocs minuts després i em va començar a atendre a l'espera de l'ambulància. El tracte va ser exquisit en tot moment. Eren les 3 de la tarda i el sol picava de debò. Es van col·locar dos bombers per fer-me ombra fins que va arribar l'ambulància. No cal dir que en tot moment em van estar fent preguntes per constatar que el cop que tenia al cap no m'havia afectat seriosament i responia amb claredat. En fi, el màxim agraïment a la seva labor. També vull agrair el tracte que m'han dispensat a l'hospital de Figueres, tant als metges que m'han operat com al personal d'infermeria de la segona planta passant pel fisioterapeuta que ja ha iniciat els exercicis de rehabilitació. A tots, gràcies infinites.


Petit homenatge a la Isabel-Clara Simó
lluís torner callicó girona
El passat diumenge la vàrem veure, asseguda al Divan de la Sílvia Cóppulo, i ens va emocionar quan, amb una veu un xic enforfollada, va reconèixer que està malalta, dient: «Estic fumuda, però he decidit plantar cara a la malaltia». Era una gran mostra d'enteresa i valentia.
Ens va semblar molt bé que no esmentés el mal que l'afecta, calia acceptar la seva decisió, és una cosa molt íntima. El que importa és aquesta seva mostra de voluntat, de tirar endavant. Encara vol escriure uns quants llibres que té al cap, donant un vertader exemple de com cal saber acceptar aquests mals tràngols que, a vegades, al moment més impensat, ens pot portar la vida. En aquest punt, com a consell, també va dir: «Cal cercar allò que ens emociona i ens fa pensar». Això, com a mitjà per oblidar allò que ens passa i així evitar, fins on es pugui, el patiment.
Realment és un generós exemple, el que va donar-nos aquesta notable escriptora, amb la seva mostra d'enteresa. Talment com li va dir la Sílvia, els seus ulls confirmaven les seves paraules, omplint d'emoció la seva cara.
Ens agradaria que aquests projectes que té, encara, els pugui veure realitzats. Tot i que admet ser conscient que el mal l'acabarà vencent, desitgem que, talment com ella va dir, li pugui plantar la millor cara. Endavant Isabel, i moltes gràcies!
Així també, agrair a la Sílvia Cóppulo el tacte i la sensibilitat que va posar en la seva entrevista. És el nostre parer.


Operat de l'orella
salvador tarradas GUALTA
Amb motiu de la intervenció quirúrgica a la qual ha estat sotmès el senyor Jordi Cuixart (millors desitjos de restabliment), tots els mitjans de comunicació se n'han fet ressò amb titulars com aquest: «Jordi Cuixart ha estat operat de l'oïda». És fals. En català, francès, italià, occità, romanx i romanès ningú no pot ser operat de l'oïda (sentit) sinó de l'orella (externa, mitja o interna) ja que l'origen d'aquest mot es troba en el llatí demòtic, auricula. En canvi, en castellà i portuguès hom si que pot ser operat del oido, que ve del llatí clàssic, audire.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit