El més estimulant per a la nostra ment i ordenaments culturals és trobar algun nou llibre sobre la vida i obra del filòsof de tots els filòsofs, el gran Baruch Spinoza, l'exjueu sefardí-portuguès-holandès ciutadà del món. En temps de campionats mundials de futbol i del retorn a les presons catalanes dels polítics independentistes, és un goig reflectir l'obra del solitari polidor de lents, que un altre filòsof francès spinozià com Deleuze, en un meravellós assaig citava el vitalista llibertari, escriptor, americà enamorat d'Europa, París, Grècia. Parlaven que un cop Spinoza hagués polit definitivament alguns dels seus vidres i podríem gaudir d'una forma total l'estupefaent bellesa d'aquest món... En El coloso de Marusi, una novel·la d'un petit viatge per la Grècia mediterrània, Henry Miller fa de Zorba el Grec, d'en Kazanzakis: s'embriaga de llum, paisatges, temples, illes, costes, viandes d'ones, caminant sol, mig embogit de totes aquestes visions entre el sol, el vent i el mar de la Mediterrània dels vells filòsofs presocràtics, a Epicur i del romà Lucreci amb De rerum natura (De la naturalesa de les coses). També de Giordano Bruno, precursors panteïstes del Déu Natura del mestre Spinoza, que en no ser catòlic ni cristià, no varen poder cremar com Giornado Bruno durant la Inquisició. Els calvinistes protestants holandesos van deixar que als 24 anys Spinoza fos expulsat de la comunitat jueva d'Amsterdam en una mena de terrible culte de fe on fou condemnat a prendre la seva condició nacional religiosa de jueu-israelita. El varen expulsar de casa seva i el seu barri, família i amics tenien l'obligació de, si el veien algun dia en qualsevol indret de la ciutat, tenien prohibit parar-se a saludar-lo ni tampoc podien parlar-hi. Spinoza era un mort per l'antiga comunitat jueva d'Amsterdam. En canvi, entre els liberals burgesos lliurepensadors holandesos, Spinoza va tenir uns quants admiradors protectors que, fins i tot, li passaven una petita pensió mensual perquè es pogués dedicar als seus estudis filosòfics. Llegint en el petit nou assaig del professor cordovès Diego Tatian, titulat Spinoza, una introducción, ens comenta que Spinoza sí que polia lents, no era per malguanyar-se la vida, sinó pels estudis científics sobre l'òptica, i perquè polir vidres l'ajudava a pensar, tot polint els seus pensaments, abstrets en el que Borges, en un meravellós poema, llaurava el mapa de l'Infinit... Per sobre de les supersticions religioses monoteistes, sense Jehovà, Jesús, Alà.

I també volien recordar el lletraferit empordanès Damià Bardera, quan era estudiant de filosofia de la UdG. Una tarda el vàrem trobar en un racó de la biblioteca de Salt llegint l' Ètica de Spinoza. Hom, com no és tan cregut com l'amic Bardera, li vaig dir innocentment que a mi m'agradava més llegir els comentaristes crítics de les complexes obres de Spinoza. Des d'aquell dia, sempre que ve al cas, el presuntuós Bardera ens asserverà amb les seves matrícules d'honor de totes les seves assignatures. Segur, com a lletraferit no és gents spinozià com era un altre Damià Escuder.

Recomanen aquest petit assaig de D. Tatian, de 122 pàgines. Entre moltes coincidències sobre el seu ateisme, ja que, el Déu Natura spinozià no era una persona, sinó la mateixa matèria-energia de la qual, fins i tot nosaltres, corporalment, física i mental formem part sense esperits ni ànimes platònicocristianes que la filosofia spinoziana negava. Per això els jueus, cristians i musulmans el consideraven ateu, per no creure en cap de les religions revelades. Per això, Spinoza no es considerava ateu, ni com un místic ocult, ni un seguidor milenarista S. Zebi , com proposa Popkin. Creiem que Spinoza va voler sempre, simplement, ser un holandès universalista que desitjava la vida per als homes, la fi de les guerres, l'odi religiós i el menyspreu dels que són diferents.

I per acabar aquest nostre apreciament inesgotable filosòfic del pensament spinozià citarem una llarga llista de pensadors europeus simpatitzants amb les seves idees. Començarem pels alemanys Goethe, Herder, Novalis, Fitche, Schelling i Hegel. A Marx i Feuerbach. I entre els marxistes contemporanis: Althusser, Balibar, Macherey, Toni Negri. I si haguéssim de citar els poetes, escriptors, artistes, la llista seria interminable, ja que, un cop més, repetirem que ho va escriure Bergson. Des que va ser escrita i llegida l'obra de Spinoza, tots els principals filòsofs tenen el seu propi sistema i l'espinozià.

I com va escriure el Premi Nobel de física Jerome Friedman, tota la matèria, des d'un estel al nostre cos, està feta d'àtoms, quarks i electrons. Per tant, pensem nosaltres que, en definitiva, com que estem fets de buit, per als seguidors de la filosofia de Spinoza ser espinozià vol dir que pensem que si existís Déu seria el cosmos.