21 de agost de 2019
21.08.2019

Cartes

21.08.2019 | 00:49

Miquel Costa i Saló, veí de l'Escala i nat a Albons
Miquel Didac Piñero
El BOE publica el llistat de morts republicans en els camps nazis. A l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) des dels anys de la Transició hi ha un monument a aquestes víctimes del feixisme, inaugurat per l'alcalde Rafel Bruguera, acompanyat per l'alcalde anterior, Joan Pascual, i l'alcalde republicà en els anys 1937 i 1938, Rafel Torres, on periòdicament s'hi celebren actes d'homenatge i memòria històrica. En canvi, al poble natal de Miquel Costa i Saló –era veí de l'Escala–, Albons (Baix Ter, Baix Empordà), l'Ajuntament mai ha fet cap tipus d'homenatge a aquest paleta víctima dels camps nazis, ja que no hi ha cap espai a la seva memòria, ni una placa al seu nom. Miquel Costa és l'única víctima del nazisme que hi ha al municipi d'Albons.
Miquel Costa i Saló neix a Albons el 9 de novembre de 1901. Era fill de Pere Costa, de Can Rabós, i Francesca Saló, de Can Parlavà. El matrimoni va tenir deu fills i filles.
Comença a Albons l'ofici de paleta. Fa el servei militar obligatori al regiment de cavalleria d'Alcántara i és destinat a Melilla en la guerra del Rif. A la tornada del Rif es casa amb Miquela Torres Bofill, de l'Escala, i passa a treballar en l'empresa familiar de paletes del seu sogre, Miquel Torres Brugués. L'estiu de 1929 neix la seva filla, Carme. En les eleccions legislatives de febrer de 1936 vota el Front d'Esquerres.
Amb l'esclat de la Guerra Civil viu els canvis socials de l'Escala, essent elegit delegat de la Col·lectivitat de l'Edificació local, constituïda legalment el 21 de setembre de 1936 a partir d'una iniciativa del seu cunyat, també paleta, Rafel Torres Bofill, que serà l'alcalde del Consell Municipal de la vila entre 1937 i 1938. Aleshores s'afilia sindicalment a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i també al col·lectiu de l'Escala de Joventuts Llibertàries sense ocupar cap càrrec orgànic.
El 1938 és reclutat per l'Exèrcit Popular de la República Espa­nyola i destinat a una brigada de fortificacions amb base en un mas d'Organyà (Alt Urgell). En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 aconsegueix veure la família abans de passar la frontera de l'Albera. És internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i durant la primavera d'aquell any, igual que altres refugiats de l'Escala, passa al camp número 2, dels tres que hi havia, d'Agde (Erau, Occitània). La tardor de 1939 és traslladat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló). A causa de l'edat no troba cap pagès patró que el reclami per treballar la terra ni cap empresa, ja que volen nois molt joves i l'oferta de mà d'obra exiliada és molt alta. Per poder sortir de l'internament en els camps de concentració, descartada la Legió francesa, decideix enrolar-se en les Compa­nyies de Treballadors Estrangers de l'Exèrcit francès, fent de cuiner en un batalló de treballadors estrangers que feien treball de fortificació de la línia Maginot, al departament de Moselle (Lorena, Gran Est).
Esclata la Segona Guerra Mundial i amb l'Ocupació l'Exèrcit alemany el fan presoner en el lloc de treball de la línia Maginot i, amb el número 7461, és portat a Alemanya en el camp de tria de presoners Stalag 140. Com el govern franquista rebutja considerar de nacionalitat espanyola aquests treballadors de l'Exèrcit francès, és qualificat d'apàtrida i traslladat al camp de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), primer de concentració i més endavant d'extermini nazi, on feia treball d'esclau a les pedreres i obres d'edificació.
El novembre de 1943 va ser traslladat del camp de Mauthausen a Ebensee (Alta Àustria, Àustria) per a la construcció de túnels per construir-hi fàbriques subterrànies dels projectils V2, a la part sud del llac Traunsee, lloc turístic. Els V2 eren obra de l'oficial de les Waffen-SS Wernher Von Braun. Els V2 el setembre de 1944 es van llançar contra la ciutat de Londres (Anglaterra) i la d'Anvers (Flandes). Els camps de treball van rebre els noms secrets de Zement, on va estar internat Miquel Costa Saló, Kalksteinwerke i Solvey. Les dures condicions de treball van provocar 8.745 morts. L'abril de 1945 hi havia 18.437 presoners. El març de 1944 ell va resultar ferit en una cama quan treballava de paleta i els SS van considerar que no estava apte pel treball, essent víctima d'una injecció de gasolina que li provocà la mort. Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja va morir el 27 de març de 1944 al camp Zement, depenent del de Mauthausen.


Festes privades al Cap Roig
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Tots els que vivim a la Costa Brava sabem que l'estiu comporta un increment exagerat del nombre de turistes. Tothom sembla arribat aquí per poder gaudir del mar, de les platges, dels passejos marítims i d'un espai natural que moltes vegades està protegit i del que hem de tenir cura per conservar-lo.
És per això que la plataforma Salvem el Golfet ha denunciat fets com les aglomeracions d'embarcacions per organitzar festes a la zona de Cap Roig i que com a conseqüència les autoritats hagin decidit la instal·lació de boies ecològiques en aquesta zona.
Les zones públiques haurien de ser respectades i és de sentit comú que no es poden fer festes privades en llocs protegits. Ara la solució passa per delimitar-hi amb boies l'accés. Malauradament, mentre el sentit comú no s'imposi, s'haurà de protegir tot, cosa que com tothom sap és impossible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook