La Universitat Catalana d'Estiu celebra aquesta any la seva 51a edició. Veient el públic que es va aplegar a escoltar ahir a la intervenció del president de la generalitat, Quim Torra, semblava ben bé que aquest any a Prada de Conflent s'han aplegat els mateixos alumnes que van ocupar les seves aules ara fa mig segle. Després d'un estiu ensopit en el que l'independentisme només ha estat notícia per les picabaralles internes el president Torra es va esmerçar per transmetre il·lusió profetitzant que la sentència del Tribunal Suprem donarà «el tret de sortida» al «tram final del procés d'independència de Catalunya». No va faltar un cert reconeixement dels errors comesos quan va admetre que «certament cal que les famílies de l'independentisme ens posem d'acord per desbloquejar la situació, establir aquesta agenda de ruptura democràtica i donar l'estabilitat al Govern i a la majoria parlamentària per poder encarar aquest tram cap a fer realitat la República». El diagnòstic sembla més encertat que el pronòstic. Torra admet que el seu és un govern inestable que no disposa d'una majoria parlamentària suficient ni d'uns objectius compartits. El president de la Generalitat no vol parlar ni de partits ni d'associacions després que uns i altres apareguin ara com a sospitosos per alguna de les diferents sensibilitats de l'independentisme, i prefereix parlar de les «famílies» alimentant una imatge endogàmica de cercle tancat. Ja se sap que les pitjors baralles són els plets familiars (tothom té les seves raons i ningú té la raó), sobretot quan cada part té la sensació que els interessos dels altres van sobretot en contra dels seus propis. Torra, incapaç de liderar la reunificació estratègica, apunta a una fugida endavant que amenaça en provocar una veritable estampida.
