Cartes

M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Voldria no haver d'escriure aquestes ratlles però la realitat no es pot canviar. Penso que la quantitat de gent que et va arribar a conèixer, i guarda tants records teus, té dret a saber que aquella pinya que formàvem tots quatre junts, ja fa 25 anys, es va partir i se'n va perdre un quart, un tros molt important pare, el teu.

Tu que havies viscut una infantesa molt difícil perdent la mare, de tan sols 43 anys, i això va provocar que la teva vida -com es deia en català- anés de rodes apilats treballant sense cobrar només a canvi de la vida, així vas anar rascant llaunes i fent de tot.

Però vas conèixer la mare abans de la guerra treballant a l'hospici i, acabada la guerra, us vàreu embarcar en un vaixell difícil de navegar, el Colmado Mora, que més tard i gràcies als vostres esforços en va sorgir la Granja Mora. La gent també té el teu record repartint llet de pis en pis amb un carretó, i de litre en litre.

Pare, 25 anys sense tu, 20 sense la mare i aviat dos sense en Raimon, qui havia de dir que passats aquests anys no quedaria res de tot allò, ni el nostre somni que aquell indret fos una realitat, sols una part que queda d'aquella pinya té treballs a tirar endavant amb tants patiments.

Vull que sàpigues que el dolor és el mateix d'aquell 16 d'agost on estàvem envoltats de focs i havíem de tenir les finestres tancades perquè les volves no entressin; varen morir diversos bombers. D'aquí que el 1995 féssim homenatge als bombers i nasqués en Narcís bomber.

Pare, et recordo i mai t'oblidaré.

Desembarquem ja!

Iris Lleal Vilablareix

Desembarquem ja! Baixem les banderes, les insígnies, els clams i les reivindicacions personals.

Canviem, encara que sigui per uns dies, els colors, per unificar el color blanc, el de tots, el dels que busquen una vida millor, dels que fugen de la pobresa i la guerra. Dels que creiem en la pau i la solidaritat en majúscules.

Canviem les platges de sorra i de sol, per les platges d'acolliment i valentia de cor.

Desembarquem les esperances de tantes persones, que com nosaltres només volen viure en un món lliure i amb oportunitats d'igualtat per a tothom.

Deixem que els vaixells segueixin navegant pel món, per unificar pobles, persones, esperances, il·lusions.

I nosaltres, acostumats a reivindicar-nos al carrer, a clamar per les nostres llibertats, no serem dignes de la nostra essència com a poble, de la nostra memòria, dels nostres avantpassats, si ara no desembarquem per altres pobles que clamen la nostra veu per fer-los sentir.

Desembarquem als carrers, per ells, per tots.