Es evident que la tecnologia i els avenços científics ja no respecten res ni troben cap límit per a les seves investigacions. Ara hem sabut que enginyers i químics de les universitats de Glasgow i de Strathclyde han estat capaços de crear una llengua artificial que permet distingir entre un whisky autèntic i un de manipulat. Què serà dels pobres tastadors i degustadors que eren qui determinava si teníem al davant un bon whisky o un imitador aigualit. És clar, l'avenç no es limitarà només al whisky i d'aquí quatre dies el veurem instal·lat en totes les bodegues i restaurants on els seus diagnòstics diran a la clientela si aquell vi és bo o no val la pena, fent desaparèixer nobles oficis com el de sommelier.
La ciència hauria de dedicar-se a coses útils, com ara curar totes les malalties conegudes i no fer la guitza a bodegues i tastadors. Ja ho deia el gran George Bernard Shaw, «la ciència mai ha resolt un problema sense generar altres deu problemes». Un exemple el trobem en la creació de bots (acrònim de robot) que són capaços d'escriure un text o un article només donant-los les quatre idees principals. Segurament, un gran avenç per a aquells desgraciats que cada setmana ens trenquem la closca per omplir aquest espai del diari. Però, és clar, com sabrem quins articles escric jo personalment i quins me'ls fa el meu bot. La solució ha estat fàcil, problema resolt: altres científics han inventat un bot que detecta els articles escrits per altres bots i no per persones.
Ja ho veuen, es compleix la dita que qui no té feina el gat pentina. Ray Bradbury, escriptor nord-americà de gènere fantàstic i de ciència-ficció, ho va definir molt bé quan va dir que «si et connectes amb un científic t'estaràs connectant amb un nen». El joc infantil, però, no sempre suposa una millora i darrerament veiem com aquests científics juganers ens duen una allau d'avenços que no resolen res, ens omplen de maquinetes que fan allò que ja sabíem fer, fent desaparèixer tota mena d'esforç i misteri. Però seguim avançant.
