El cargol no podria ser un animal vertebrat. Aniria contra la lògica interna de la seva arquitectura, de la mateixa manera que una mosca no podria estar pulmonada. La lògica interna, vet aquí el que falla en el discurs polític principal i en els subordinats. El musclo no pot ser acèfal els dilluns, dimecres i divendres, i llobarro la resta dels dies de la setmana. Tampoc té cap consistència que quan s'està a l'oposició calgui derogar la reforma laboral i quan s'arriba al govern només calgui corregir-la. Aquest últim no és més que un exemple entre milers d'ells. Les novel·les fracassen quan el seu creador no s'até a la poètica proposada per ell mateix, és a dir, quan falla l'harmonia, quan es trenca l'equilibri entre les parts del conjunt. Harmonia era, en la Grècia antiga, la deessa de la concòrdia. L'adjectiu concerta amb el substantiu en gènere i nombre. No es pot dir «arbre petita» ni «caramel deliciosa».

La realitat política, però, resulta profundament asintàctica. Invertebrada on hauria de ser vertebrada; pulmonada on traquial; vivípara on ovípara, o viceversa, pretén reptar quan es presenta amb potes i caminar quan sense elles. No sabem si la Constitució és bivalva o gasteròpode, però hauria de garantir els drets que defensa: el de l'accés a un habitatge digne, o el de la igualtat dels ciutadans davant la llei, per citar tan sols dos sistemàticament vulnerats. Per això la Constitució es llegeix tan poc, perquè no té la consistència interna que se li exigeix a qualsevol relat. Alguns podrien argüir que es tracta d'una constitució romàntica, però és que fins l'argument de les novel·letes d'amor més espellifades està recorregut per un fil conductor que sotmet a unitat tots i cadascun dels materials que la componen, per fluixos que aquests siguin.

Hi ha qui diu que és la realitat la que ha de canviar els discursos, com si els discursos no fossin generadors de realitat. Si millorés una mica el caos verbal en el qual ens trobem sumits, desapareixeria en qüestió d'hores la febre política de la que som víctimes. No seria poc. Ànim.