Els dinou dies d'incertesa que han patit els migrants recollits per l'Open Arms retraten el nostre fracàs col·lectiu. No pot ser que la Unió Europea, en comptes de resoldre la situació, fes l'orni, mentre Matteo Salvini i el Govern Sánchez es llançaven pel cap declaracions i contradeclaracions. Amb una acció decidida, ràpida i conjunta, es podia haver estalviat molt de patiment a les persones que resistien a bord.

Dit això, si la gran solució d'Europa, davant l'acció humanitària de Proactiva Open Arms, implica sancionar l'ONG, haurem de lluitar, amb tossuderia i constància, per canviar unes lleis retrògrades, que giren l'esquena als drets humans i que ens conviden a deixar morir gent ofegada a la Mediterrània. No podem seguir així.

I aquesta falta d'humanitat tampoc no hauria de formar part del Govern Sánchez... On ha quedat el coratge que va significar acollir l' Aquarius a València? Aquell gest lloable, que apuntava un esperit generós, obert i oposat a la manera de fer de la dreta, es va quedar en una simple maniobra publicitària, com va demostrar, per exemple, el llarg bloqueig de l'Open Arms a Barcelona.

Del senyor Salvini, no n'espero res; però em deixa parat que Sánchez i el seu entorn, uns polítics que s'autoanomenen socialistes, hagin encarat el problema amb propostes tardanes, marcianes i poc operatives. I que, un cop resolta la crisi, surti la vicepresidenta per recordar-nos les multes que poden caure a l'ONG. Com gosen?

L'esquerranisme del PSOE també viatja en pastera. I ja fa temps que descansa en pau, entre sardines, lluços i pallussos.