Havia d'anar a demanar canvi, unes quantes monedes. L'oficina de la Caixa ara és una store. Hi ha portes on hi posa Team room, perquè quedi clar el bon rotllo regnant entre els treballadors. No és ben bé el que m'arriba per altres vies, coneguts i saludats amb anys d'expertesa, relegats a simples encolomadors d'Ipads, d'assegurances, o d'alarmes antirobatori als clients atribolats. Efectivament, només d'entrar ja es veu el canvi d'estratègia. Han desaparegut els taulells. Hi ha butaques blaves escampades i tauletes negres a les catifes. Taules altes, amb els corresponents tamborets, a punt per fer un gintònic. En una de les taules hi ha un ordinador i un rètol on diu: Hola. La treballadora ha de fer la jornada laboral dreta com un estaquirot. Fa el triatge, com els metges d'urgències: vostè cap aquí, vostè cap allà, vostè ha de demanar hora... A la taula del costat hi ha un desplegament d'alarmes i un catàleg d'habitatges per si volen comprar alguna coseta. La multitud va omplint l'oficina. Com que és agost i l'espera s'allarga, hi ha molta mainada. Criatures que ploren. D'altres, estirades a terra, combaten l'avorriment practicant el crol de parquet. Una hostessa espera, també dreta, al costat dels caixers automàtics.
No els estranyi que la productivitat del país sigui baixa. Per canviar 50 ? he invertit mitja hora. Però ja em toca. Em diuen que ara s'ha de demanar hora i que només ho puc fer a la meva oficina. La noia, però, decideix que farà una excepció perquè és el primer cop que m'hi trobo. Gràcies. Inicio una altra cua. La burocràcia s'ha aprofundit. M'he d'identificar. Unes quantes entrades i sortides del Team room després i marxo amb les monedes. Veig que a la Caixa ja li va bé que decidim alguna cosa. Ens deixen puntuar el servei que hem rebut. Decidir, és clar, sempre en coses sense importància.
