El talent polític exhibit per Marcos de Quinto només és comparable a l'olfacte de cap de personal demostrat per Rivera a l'hora de captar-lo per al seu partit. Venint del món de l'empresa, se li podia presumir astúcia econòmica, però qui anava a imaginar que sota aquestes aragoneses financeres pogués amagar-se un humanista. Enfront de la barroeria que amb tanta freqüència suportem a les xarxes socials, l'exempresari mostra una brillantor retòrica fora del comú. És difícil trobar a Twitter missatges més polits que els seus. I no només endreçats en el gramatical: són imaginatius també, són cultes i hereus de les millors tradicions retòriques d'Occident. No és estrany que cridin l'atenció perquè brillen com diamants en un femer. Aquest home, si no li tallen les ales, sorprendrà a Espanya amb una eloqüència en la qual la sensatesa i el bon gust resulten miraculosament compatibles amb una voluntat transgressora que s'agraeix en temps de desmesurada correcció política. Hi haurà, no obstant això, seguidors de Ciutadans als quals de Quinto pugui resultar carrincló perquè hi ha qui confon l'educació amb la beateria. Que s'ho facin veure.

Ara sí que ens trobem de veritat davant d'una conjunció planetària: Trump a Amèrica, Salvini a Itàlia, Quinto a Espanya. La Història és capritxosa. Després de dècades de sequera neuronal, coincideixen de sobte tres llumeneres, tres, que ens fan concebre esperances en el futur de l'espècie. N'hi ha més, de la mateixa manera que hi va haver altres coetanis de Franco o Mussolini dignes de menció, però és que un trio, en els temps d'escassetat que corren, ens sembla una multitud.

Acabem de llegir, per cert, que un pilotari basc-francès, de nom Bixente Larralde, ha saltat a la fama per arrencar el cap d'una mossegada a un gall i escopir entre rialles davant d'un públic selecte (busqui a YouTube o rodalies). Cal imaginar que estarà ja rebent importants ofertes dels partits polítics que no van saber apreciar en el seu dia les qualitats de don Marcos. Tanquin, doncs, la boca els pessimistes antropològics. La realitat és plena de senyals que tornen banderes victorioses al pas alegre de la pau. O del que sigui, però tornen. Això no és un respir?