27 de agost de 2019
27.08.2019
Diari de Girona

Convivència

27.08.2019 | 06:00
Convivència

L altre dia, tot passejant per un dels carrers més concorreguts del meu poble –que és Roses per si encara queda algú que no ho sap– vaig quedar bocabadat en sentir la sensual veu (degudament i discreta amplificada) d'un veí acompanyant-se amb una guitarra, cantant des del balcó de casa seva diversos temes en català, castellà i anglès. L'escena semblava treta d'una pel·lícula de Visconti. Un balconet estret i petit al primer pis d'una casa de poble; un carrer ple de vida i gent; botigues, restaurants, bars... I de sobte tot emmudeix per escoltar les balades d'un trobador del Segle XXI que, sense tallar-se ni un pèl, es posa a delectar la pública concurrència amb les seves melodies. Els aplaudiments després de cada cançó eren òbviament dignes de qualsevol escenari o festival i qui hagi passat a aquella hora pel carrer Sant Sebastià i escoltat la música d'en Carmona d'Amores, s'endurà un record inoblidable.

Llàstima que a menys de 10 metres d'allà, just a la cantonada d'aquell amb el carrer Sant Isidre i d'aquest amb Palmerola, s'obren les portes de l'infern. A aquell racó de la Vila s'ha traslladat el «MercaRoses» de la droga, un «negoci» del que fa anys s'ha fet càrrec un grup de gent sense escrúpols que malbaraten tots els intents de sincera i respectuosa integració que fan la gran majoria dels seus conciutadans. La seva estructura és autènticament mafiosa i els caps són dos personatges que no passen desapercebuts per a ningú. Un és alt i prim, amb un esguard esfereïdor. Va tot el dia pel carrer cridant el nom del seu nebot. L'altre és molt baixet i mal educat. Menja pizzes i beu cerveses a peu de carrer (els bancs que l'Ajuntament ha instal·lat per al descans dels vianants i la pacificació visual de l'entorn són com el sofà de casa seva) i deixa tota la brossa exactament allà on l'ha fet. Mira amb cara desafiant i no sembla tenir por de res. Hom s'adona a primera vista que és carn de jutjats i de garjoles. Cada setmana, organitzen terribles baralles a les zones més concorregudes del poble, perquè sempre hi ha algun client descontent amb el material, molt alterat, que li han venut.

Llàstima que Roses no sigui solament el poble d'en Carmona. Llàstima que també l'hem de compartir amb camells, manters, lladres, turistes incívics i tota mena d'impresentables. No sé si la culpa és de les autoritats locals, però sé que hi ha d'altres pobles on això no passa –almenys no al mateix nivell. A Roses, policies i polítics semblen estar més per la feina de denunciar qualsevol falta d'un rosinc, que per frenar les greus infraccions que cometen persones que no tenen cap intenció de fer la seva contribució a la pacífica convivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook