El 23 de setembre és la data límit. O hi ha govern o cal anar a una nova convocatòria electoral. Al llarg de l'estiu no s'han produït avenços, per la qual cosa només un miracle de darrera hora podria estalviar els espanyols de les urnes.
El PSOE no ha accelerat de moment cap mena de negociació. Hom té la impressió que Pedro Sánchez deixa passar el temps, per tal que una carambola de darrera hora pugui evitar tornar a votar.
Unides Podem voldria entrar al govern, però els socialistes no se'n refien. Sánchez aspira a un pacte a la portuguesa on les formacions minoritàries d'esquerres donen suport només des del punt de vista parlamentari. Ni el Partit Comunista ni el Bloc d'esquerres ni els Verds formen part de l'executiu d'António Costa. Però a Espanya les ambicions de Pablo Iglesias passen per una vicepresidència i tres ministeris com a mínim. I no sembla disposat a cedir.
Mentre, el PSOE es fa l'orni, tot i que les pressions seran fortes al llarg de la primera quinzena de setembre. Fins ara, ningú ha dit la darrera paraula, però els partits bascos i catalans resten a l'espera de veure què passa.
Un altre possibilitat de tenir govern al setembre seria l'abstenció del PP o de Ciudadanos. Ambdós, però, han descartat donar un cop de mà a un Pedro Sánchez que és la seva autèntica bèstia negra.
El PP treballa per superar la crisi provocada pels casos de corrupció i tornar al bipartidisme, per la qual cosa vol fer oposició dura, sense cap mena de concessió. Controla autonomies fortes com Andalusia, Galícia o Madrid que, seguint instruccions de Pablo Casado, intentaran lesionar al màxim els interessos del PSOE. A més el nombre d'escons popular és tan minso que una nova contesa electoral els podria afavorir per tal d'augmentar la seva presència a les corts espanyoles. I no descarten que un pacte amb els seus socis de dretes els pogués situar a La Moncloa.
Per la seva part, Rivera i Arrimadas continuen desapareguts. S'han agafat seriosament les vacances d'agost com si fossin funcionaris i no se'ls veu ni escolta enlloc. Però ells també deixaren clar als electors que treballaran per fer caure el PSOE tan aviat com puguin. S'han entregat incondicionalment al PP i tornar a les urnes podria ser molt perjudicial per al partit taronja. Totes les enquestes els indiquen una forta davallada, però Rivera continua enrocat en ser el candidat natural de la dreta en un futur. El PP en aquest sentit no li posarà fàcil i aquesta possibilitat avui sembla gairebé impossible o almenys llunyana.
Amb aquest panorama s'encetarà un curs polític que entre el Brexit i l'inici d'una recessió econòmica agafarà Espanya amb un govern en funcions que no podrà prendre les mesures que la situació exigirà.
A aquestes dificultats caldrà afegir-hi la sentència del procés. Torra està decidit a un enfrontament, segons diu ell democràtic. La veritat és que les associacions independentistes sortiran al carrer i l'estat haurà de donar una resposta que mai no és fàcil quan es parla de sentiments del cinquanta per cent de la població d'un territori.
Possiblement sigui aquesta una dificultat més per a Sánchez. Ni ERC ni Jxcat li donaran un xec en blanc. Els republicans semblen de moment més propers a una entesa, però no poden pronunciar-se com ho fa un PNB que segueix tan pràctic com sempre i que està disposat a afavorir qualsevol investidura sempre i quan en tregui profit.
