27 de agost de 2019
27.08.2019
Diari de Girona

Relats d'agost (i IV) teràpia en blau

27.08.2019 | 06:00
Relats d'agost (i IV) teràpia en blau

Entra enfurismada al centre mèdic, saluda amb un gest agre la recepcionista, s'asseu a la cadira i remuga entre dents. És la Clotilde, dama d'alt llinatge a qui la mort sobtada del marit ha deixat sense ni cinc. Per més inri, fa tres anys que arrossega artrosi del maluc dret, un regal de quan va tombar la seixantena. Ha acceptat de mala gana sotmetre's a una teràpia específica per retardar la progressiva degeneració d'aquestes articulacions.
Però sap que, tard o d'hora, haurà de passar pel quiròfan perquè li col·loquin una pròtesi.
La fisioterapeuta li somriu, conscient que es tracta d'una clienta educada, però geniüda.
- Bona tarda. La noto preocupada.
- Ai! Glòria, Déu m'ha triat per patir i prego cada dia per ser digna del sacrifici.
- El dolor és més fort? Té punxades?
- Sí, filla, sí. Oh! Quina bata blava tan bonica. És igual que les que porten els cirurgians?
- Bé, potser sí. En tinc de diferents colors.
- El color blau vol dir lleialtat, confiança i saviesa. Tot al contrari del roig.
- Vol dir?
- Mira, el logotip d'un partit d'ordre és blau, amb una gavina.
- I el cel blau, el mar blau...
- Parlo de veres! El blau és el preferit pels patriotes que volem un país net i endreçat.
- Què té a veure un color amb la pàtria?
- Doncs molt. No hem de permetre que negres i moros vinguin a robar i a violar. Necessitem que la policia patrulli dia i nit. I els jutges, que els engarjolin.
- Caram! De veritat pensa així?
- Nena, ets tan innocent! No tens por de sortir al carrer? Trobes dones tapades de dalt a baix, homes que vesteixen túniques amb caputxa, mesquites per tot arreu i botigues especialitzades en productes, diguem-ne, exòtics.
- Per a mi no són un problema. Cadascú vesteix com vol i es guanya la vida com pot.
- A mi m'ofenen. Venen a treure el pa a la gent d'aquí. Treballen a qualsevol preu.
- No en fa un gra massa?
- Primer són els de casa! Aquesta púrria que se'n torni al seu poble.
- N'hi ha que porten anys entre nosaltres.
- Que tens pa a l'ull? Hem de dir prou. Crien com els conills, xampurregen el castellà i a l'escola les seves criatures són un destorb. En pocs anys estarem marginats.
- Els fills dels que van venir anys enrere parlen català. Estan plenament integrats.
- No diguis bogeries! Els volien inculcar el català. Ja! Fan classes en català, però al pati i a casa parlen el seu idioma.
La Glòria no vol discutir amb una fanàtica que llueix al canell una polsera amb la bandera espanyola. Se centra en el massatge amb moviments giratoris que abasten tota la zona i realitza maniobres de pressió i lliscament més intenses.
N'està tipa d'aguantar pacients que confonen la teràpia amb una sessió de psicoanàlisi o amb un confessionari. A la Clotilde, que la bombin!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook