Utilitzem el llenguatge per ocultar la realitat, o minorar l'impacte emocional que ens produeix l'ús d'algunes paraules. «Danys col·laterals», per exemple, es va emprar per al·ludir a les víctimes civils de bombardejos massius, com si els que llançaven els atacs no fossin conscients de la inevitabilitat d'aquestes matances. Ni per descomptat de la seva responsabilitat sobre uns fets que no dubtaríem a qualificar d'autèntics crims de guerra.

La llista de les mistificacions és llarga. Últimament l'extrema dreta espanyola (Vox) li ha imposat a la resta de la dreta (PP i Ciutadans) l'ús de l'expressió «violència intrafamiliar» per al·ludir als casos que fins ara qualificàvem de «violència de gènere». Però no totes les tergiversacions són tan malicioses com les esmentades més amunt. De vegades, també posen de manifest el temor que una cosa dolenta passi. Referent a això, llegeixo un reportatge sobre el canvi climàtic sota el títol «Onze anys per salvar el planeta». I amb aquest sumari amenaçador «En poc més d'una dècada el canvi climàtic serà irreversible. Què podem fer?». La resposta a aquest interrogant revela que fins ara hem fet molt menys del que es necessitava per afrontar a temps el perill.

I així ens ho recorda l'últim informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, la màxima autoritat mundial sobre aquest assumpte. Segons aquest informe, només disposem de deu anys per evitar que el fenomen sigui imparable. Molt curt espai de temps per reaccionar i menys encara amb dirigents de tan escassa talla moral i intel·lectual com el president dels Estats Units d'Amèrica del Nord, Donald Trump, o el del Brasil, Jair Bolsonaro, que va dir estar disposat a obrir la selva de l'Amazones, principal pulmó verd mundial, a l'explotació agrícola i ramadera, és a dir, a una creixent desforestació.

Trump va retirar al seu país dels compromisos adquirits en la cimera de París i Bolsonaro s'ha permès fer acudits sobre les imposicions que se li fan des de la resta del món sobre la conservació de l'Amazònia que, al seu parer, és un patrimoni que correspon només administrar als brasilers. «L'Amazònia és nostra, no de vostès» -va dir el mandatari brasiler- que va acusar les ONGs d'estar darrere de l'onada d'incendis declarats en aquest territori.

Deu anys de termini (com el que exigeix ??l'informe patrocinat per Nacions Unides) sembla un temps insuficient per dur a terme la ingent tasca de transformació política, financera i de producció que se'ns exigeix ??i per això s'estén el temor de no arribar a temps. En el llibre La Catástrofe que viene d'Elizabeth Kolbert, publicat el 2006, es recull aquesta dada: «L'última vegada que els nivells de diòxid de carboni van ser comparables als d'avui (constaten els geòlegs) va ser fa tres milions i mig d'anys, durant el que es coneix com el període càlid del Pliocè mitjà, i és probable que no hagin estat molt més alts des de l'Eocè fa uns cinquanta milions d'anys. En l'Eocè, els nivells del mar eren gairebé noranta metres més alts que avui». El planeta seguirà girant en les condicions d'habitabilitat que siguin, el que cal salvar ara és a la humanitat.