27 de agost de 2019
27.08.2019
Diari de Girona

Trump vol Groenlàndia

27.08.2019 | 06:00
Trump vol Groenlàndia

Es el seu últim capritx. Trump ha demanat als seus assessors que estudiïn la possibilitat de comprar Groenlàndia. Sembla una broma que recorda a èpoques passades, quan els reis conquistaven, venien i canviaven territoris amb els seus habitants sobre, però es veu que no ho és i tot indica que els Estats Units realment volen quedar-se amb Groenlàndia. Trump és un magnat immobiliari i deu considerar la compra com la d'un solar a Manhattan o alguna cosa semblant, i potser ha buscat inspiració en el seu predecessor Truman que ja va oferir sense èxit cent milions de dòlars per ella al final de la Segona Guerra Mundial. Groenlàndia és una regió danesa autònoma que administra els seus propis assumptes, encara que depèn de Copenhaguen per qüestions de política exterior, Defensa i moneda. És l'illa més gran del món, amb una extensió de quatre vegades Espanya (2,1 milions de quilòmetres quadrats) i una població que amb prou feines sobrepassa els 50.000 habitants, gairebé tots de raça Inuit i ben adaptats a un mitjà inhòspit, doncs està recoberta en el 75% de la seva superfície per una capa de gel de fins a tres quilòmetres de gruix que ara s'està fonent com a conseqüència de l'escalfament global, fent pujar el nivell dels oceans i mars en tots els confins de la Terra. No és un entorn amable per a la vida humana i per això la majoria dels seus habitants són foques, morses i óssos blancs.
En el passat es podien vendre i comprar països amb tota normalitat. Els EUA van comprar Alaska el 1867 per 7,2 milions de dòlars a una Rússia que acabava de perdre la guerra de Crimea, s'havia quedat sense flota i no podia ni protegir ni abastir aquell territori. Va ser un mal negoci perquè al poc temps allà es va descobrir or. Napoleó va vendre Louisiana als EUA el 1803 per 15 milions de dòlars i Espanya els va cedir després Florida per 5 milions en el Tractat Adams-Onís de 1819 després que els nord-americans la envaïssin amb l'excusa de lluitar contra els indis seminoles que havien donat suport als anglesos en la guerra de 1812. Espanya estava llavors destrossada per les invasions napoleòniques i per les guerres d'independència americanes i va preferir vendre mentre encara podia. A continuació Jackson (el que apareix en els actuals bitllets de 20 dòlars) va exterminar a consciència els seminoles. El mateix Prim va voler vendre Cu­ba als nord-americans el 1869, però a­quests van preferir no pagar-la i la van aconseguir (juntament amb Puerto Rico) després de la guerra de 1898, quan vam perdre dues esquadres a Cavite i a Santiago i ens vam quedar també sense poder avituallar i socórrer a les nostres illes del Pacífic. Llavors Silvela li va vendre a Alemanya els arxipèlags de les Carolines, Mariannes i Palaos per 25 milions de pessetes, mentre els ianquis es quedaven també amb les Filipines i Guam pel Tractat de París que posava fi a la guerra i que ens deixava sense imperi. Però tot això passava al segle XIX i avui els temps són uns altres.
Hi ha tres raons que expliquen l'interès de Trump per Groenlàndia i les tres tenen a veure amb els canvis que l'escalfament global està produint en el món. L'Àrtic està regit pel Consell Àrtic que integren els països riberencs (Rússia, el Canadà, els EUA, Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Islàndia). El maig passat els EUA van vetar una declaració seva per fer referència al canvi climàtic, aquell que Trump no vol reconèixer i que és el mateix que ara fa que rutes fins ara impracticables per mars congelats comencin a ser navegables. Són rutes entre el Pacífic i l'Atlàntic (el mític Estret d'Anian, el Pas del Nord-oest) que navegants antics van buscar sense èxit i que podrien ara ser utilitzades, estalviant molt de temps i diners a comunicacions i transports de mercaderies que han de fer grans marrades per Suez o Panamà. Un altre possible interès resideix en els recursos naturals d'aquesta immensa regió encara avui verge, que pel que sembla atresora importants reserves d'hidrocarburs l'explotació de les quals és avui prohibitiva pels costos i per les condicions climàtiques extremes que ha d'aguantar la maquinària emprada, cosa que també canviarà radicalment amb l'escalfament global. I convé estar preparat i prendre posicions per quan això passi. Finalment, com no podia ser d'altra manera, hi ha raons militars: els russos tenen ja diverses bases al mar de Barents, al costat de Noruega, que és l'únic mar que no es gelava fins ara, i on han tingut últimament greus accidents nuclears. Per la seva banda, els Estats Units tenen una enorme base a Thule, al nord de Groenlàndia, on els xinesos també n'hi voldrien construir una, encara que per a alleugeriment de Washington les seves ofertes han estat fins a la data rebutjades per Dinamarca. No en va la primera ministra danesa Mette Frederiksen acaba de recordar que els EUA són el primer soci de Dinamarca en qüestions de seguretat i defensa. Però cada un a casa seva.
Els motius de Trump són de pes. Però tenen l'inconvenient que Groenlàndia «no està en venda», com acaba de recordar el Govern danès, mentre que el president groenlandès ha resumit dient lacònicament que tot això «és una discussió absurda». La negativa danesa, una mica burleta, no li ha agradat gens a Donald Trump, que ha dit desagradable («nasty») a la primera ministra i ha cancel·lat la visita que anava a fer a Dinamarca a principis de setembre. Aquest home encara no ha comprès que no tot es pot comprar amb diners. Afortunadament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook