entre alguns veïns de Lloret es queixen del turisme de borratxera, de les molèsties evidents que ocasiona pel descans del veïns, amb les festes etíliques que no acaben mai, i per la convivència ciutadana, també hem vist celebracions en cales protegides de la Costa Brava, trobades de joves amb iots ben macos i potents, que es reuneixen com si es tractés de trobades alcohòliques en el descampat de la discoteca, però amb participants amb més targetes de crèdit, i alcohol de millor qualitat.

Com tantes coses a la vida, la festa i la diversió, han d'anar unides a uns límits de respecte i de convivència elementals. El model turístic evoluciona. I ho fa d'una forma més ràpida d'allò que pensem: potenciem el turisme cultural, el turisme accessible o l'esportiu, si no volem trobar-nos amb una recessió general dels visitants que rebem. Perquè ja no som els més barats, ni som exòtics pels nostres veïns. I desgraciadament, s'ha perdut una part important dels visitants de la resta d'Espanya. Just quan tenim a Ryanair i el seu anunci de tancament de la base de Girona, declarat poc diplomàticament, en mig d'unes negociacions amb els sindicats. L'anunci de l'aerolínia, que ha tingut nombroses subvencions aquests anys, és una bomba de rellotgeria per l'aeroport gironí, ja tocat per l'ampliació de l'aeroport barceloní. Som davant d'una crisi del model Costa Brava? Pot ser aquest l'inici del canvi del model low-cost, i ens dirigim cap a un augment del cost del vols, que ens farà enyorar la democratització que vam tenir dels viatges, amb els vols de baix cost?

El temps, la gestió dels polítics, i les novetats que vindran, ens donaran pistes d'allò que podem esperar demà. Mentre tenim a l'octubre i novembre la possibilitat d'un Brexit conduït de forma kamikaze, que ens dugui a una crisi econòmica a escala europea, que podria fer trontollar no només l'economia britànica, sinó totes les economies dels països europeus. Mentre suportem una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, amb un governant tan imprevisible i populista com Trump, a un any de la seva possible reelecció. Com poden veure, els perills de la política internacional, fan que els nostres debats domèstics no semblin tan rellevants. Al cap i a la fi, i encara que alguns els sorprengui, no som el llombrígol del món.