a jugada de la Sony de no cedir més els drets de Spider-Man a la Disney ha fet emprenyar molts espectadors (sobretot, els que no se n'han llegit cap tebeo). Com? Que l'home aranya ja no sortirà fent saltirons al costat de Thor i Hulk? Ho troben inconcebible. Una blasfèmia.

Pobrics! Si fossin seguidors dels còmics, ja faria anys que protestarien al davant dels Marvel Studios. I es queixarien, per exemple, de l'absència a les pel·lis dels 4 Fantàstics. O dels X-Men. D'aquests dos grups que, des d'un punt de vista històric, creatiu i conceptual, són tan importants com l'Spider-Man dins del món narratiu que van construir Stan Lee i companyia. Importància que no tenien, per exemple, Guardians de la Galàxia, Pantera Negra o l'Home Formiga.

Com que, fins fa quatre dies, els drets dels 4F i dels mutants eren de la Century Fox, la Disney tirava pel dret i desvirtuava sense manies les sèries originals. El cas més extrem? El crossover Civil War, on alguns dels superherois absents hi tenien un paper cabdal. Si te l'havies llegit, l'adaptació que van fer els germans Russo, la trobaves coixa. Molt pobra, pàl·lida i deslluïda.

Que l'Spider-Man marxa de Can Disney? Cap problema. La Sony ja li munyirà les teranyines. A ell, a Venom, a Morbius... i a qualsevol altre dels 900 personatges Marvel dels quals tenen els drets. I no pararan de bombardejar-nos amb pel·lis (i sèries) de supergent fins al dia, ara llunyà, en què deixin de ser rendibles. Aleshores, en un gest agosarat, qui sap si repescaran els westerns. O els musicals. O Tarzán. O qualsevol altre gènere sepultat per l'oblit.