Em disposava a escriure de Neymar da Silva Santos Júnior. He desistit. Els culebrons tenen la seva principal raó de ser en la insuportable persistència i pot ser que estigui arribant al final; no vull quedar-me penjat de la brotxa. Ho faré, en canvi, de Jair Messias Bolsonaro, un altre brasiler, que no sembla estar lluny de l'astre del PSG en la qualitat de matèria grisa de la seva perifèria cerebral.
Bolsonaro ha decidit fer dels problemes que afecten el planeta un assumpte particular. Això no és nou però sí, resulta d'allò més innovador reconèixer mundialment. Diu que no està disposat a admetre l'ajuda econòmica del G7 per a l'Amazònia si Macron no retira abans els insults contra la seva persona.
Tot això parteix suposadament d'una situació insòlita en la qual Bolsonaro es va atrevir a mofar-se a les xarxes socials de la dona del president francès i aquest li va respondre que aquest tipus de burles farien avergonyir les brasileres del subjecte que dirigeix ??la política des de Brasília. Dic que parteix suposadament d'aquesta petita escaramussa perquè en el fons de la crisi entre el Brasil i França el que subjau és, a més de les maneres grolleres de Bolsonaro, l'actitud de gendarme mundial de França en relació amb l'Amazònia, que està sent sotmesa a una desforestació salvatge per manca de control mediambiental.
La qüestió està en si els incendis del gran pulmó planetari que és la selva brasilera han de formar part de l'agenda d'una organització mundial com és el G7 o simplement romandre sota la sobirania especulativa de Bolsonaro, quan es tracta d'alguna cosa que afecta la humanitat. És, en tot cas, una qüestió que cal situar molt per sobre del comentari inadequadament groller d'un mandatari i la resposta d'un altre que se sent ofès. L'excusa de Bolsonaro de l'insult és tan burda com el que la profereix.
